Cal repensar Sitges?

Ara fa uns dies, L’Eco de Sitges, amb la col·laboració de l’Ajuntament, ens convocava a una jornada per Repensar Sitges. Llàstima de ser convocada en divendres, és dia feiner.

Per la tarda, la primera taula rodona va ser la dels alcaldes que es van veure implicats en l’aprovació de l’actual POUM, el que es va aprovar el 2006 només amb el vot contrari de la representant de CDC. Alguns, vull creure, tenim clar que aquest POUM és el que assegura habitatge social i terrenys per equipaments i comerç de proximitat a tot el municipi.  És el POUM que planifica els darrers espais urbanitzables de Sitges, municipi amb el 76% del seu territori amb algun grau de protecció que impossibilita o limita molt la seva urbanització. És important recordar, que una de les grans discussions en la Comissió de Seguiment, va ser el del coeficient de edificabilitat, la densitat.

Alguns, l’Armand i el que us parla, defensàvem un coeficient que densifiqués i així alliberar més espais, d’acord amb el concepte de ciutat mediterrània. La majoria defensava una densitat molt baixa, una densitat que comporta un model totalment insostenible, és el principi que va reïxi. Però, només parlem d’urbanisme senzill, de carrers i volum dels habitatges. Parlem d’un model edificatori,  de distribució de carrers. Però que ara es parli de la necessitat de certs equipaments, fa  que tot sembli indicar que la modificació o no d’aquest document es planteja per “afavorir” interessos, i no pas el de la ciutadania.

Per repensar Sitges no cal repensar el POUM, cal parlar de projecte de poble, de proposta de model econòmic i no tornar a parlar del mateix de sempre, que si turisme de qualitat, que si economia del coneixement.......Fa 20 anys que visc a Sitges i fa 20 anys que escolto la mateixa cançó. Que la economia de Sitges és, pràcticament, un monocultiu, ho sap tothom. Que aquest monocultiu podria tenir branques diverses i diferenciades, també ho sap tothom. En la història que conec, he vist com l’Àngels Parés va intentar posar ordre a les festes tradicionals i agendar els actes diversos que es fan al poble, i pals a les rodes, contraprogramacions constants i un Protocol que tothom intenta deixar en el calaix. I les festes tradicionals són cabdals pel gaudi de la gent de Sitges i com a imatge de poble que viu les tradicions. I, darrerament, tornem a veure debats del recorregut, de la neteja durant i després, i sort de les entitats, atès que la resposta municipal és tova.

En el seu moment, ho vaig viure en primera persona,  l’alcalde Baijet proposava un projecte pel poble. Un projecte a llarg termini. Un projecte on, per exemple, es proposava substituir l’obsolet camp de l’Aiguadolç per un equipament de tres camps i residència per esportistes als Pins Vens, en una operació que inclús hauria permès finançar una nova biblioteca. I pals a les rodes, fins al punt que els inversors que haurien facilitat fer-ho sense despesa i si guany municipal, van abandonar el projecte i va venir la crisi......i la aposta equivocada per Qualia, equivocada en la grandiositat en la seva presentació, però no en el seu concepte. El cert és que ara la IAB ja funciona i aquest era l’inici.

Sempre escoltem parlar que cal incentivar el turisme de qualitat, de prestigi hi havia qui li deia en campanya per les municipals. I per incentivar-lo, el primer que fa l’actual govern és eliminar l’Agència de turisme i enfrontar-s’hi amb el Gremi. I el segon, és tornar a parlar de fer un espai firal. Però, de moment, com sempre, tot són paraules sense recolzament tècnic. Ningú, de moment, parla de costos de construcció  i, més important, de manteniment. I si veiem com el que es demana, com van fer des de la Fundació del Cinema, és un auditori i, mentrestant, assistim al divorci de l’Ajuntament amb el Prado i el Retiro. Un divorci que no deixa de ser un pas més de l’Alcalde Forns en el seu intent d’esborrar tot allò que podes recordar a l’Alcalde Baijet. Per això, en el seu moment, va inventar Sitges Investor, on tunejar diverses propostes d’en Baijet.

Però, dèiem que cal repensar Sitges? Jo diria que el que cal és actuar com es va fer per aprovar el POUM del 2006, amb el consens de les entitats i sectors econòmics i dels partits polítics, amb la excepció de CDC, el partit de l’Alcalde Forns. Els possibles camps d’actuació, pensant en el turisme, que ens ofereix el territori, són múltiples. Parlem de turisme esportiu? Senderisme, BTT, vela i potenciar els intercanvis que ja fan els diversos clubs del municipi.

Parlem de gastronomia? O de coneixement del medi natural? O de rutes culturals? O de.......de que el festival de Cinema traspassi la frontera de les dues setmanes i sigui present tot l’any. Són molts, per sort, els mons en els que el turisme, a Sitges, es pot bellugar, i el que cal és coordinació i unir esforços i aquesta hauria de ser la tasca de l’Ajuntament. I en cap d’aquests mons i veig que calgui tocar res del POUM, ergo, no entenc quin interès té l’alcalde Forns, de CDC, el partit que hi va votar en contra, en remenar-lo, atès que quan un l’estudia, hi veu grans espais per encabir-hi equipaments públics i l’obligació de destinar-hi a habitatge social, parts importants de les edificacions possibles en plans parcials, que d’acord amb la densitat i la llei, no haurien de perquè contemplar-ho.

Les coses es poden fer bé o malament o no fer res i voler fer creure que es fa molt. El govern té tres anys per fer alguna cosa.

CAL REPENSAR SITGES?

Ara fa uns dies, L’Eco de Sitges, amb la col·laboració de l’Ajuntament, ens convocava a una jornada  per Repensar Sitges. Llàstima de ser convocada en divendres, és dia feiner.

Per la tarda, la primera taula rodona va ser la dels alcaldes que es van veure implicats en l’aprovació de l’actual POUM, el que es va aprovar el 2006 només amb el vot contrari de la representant de CDC. Alguns, vull creure, tenim clar que aquest POUM és el que assegura habitatge social i terrenys per equipaments i comerç de proximitat a tot el municipi.  És el POUM que planifica els darrers espais urbanitzables de Sitges, municipi amb el 76% del seu territori amb algun grau de protecció que impossibilita o limita molt la seva urbanització. És important recordar, que una de les grans discussions en la Comissió de Seguiment, va ser el del coeficient de edificabilitat, la densitat. Alguns, l’Armand i el que us parla, defensàvem un coeficient que densifiqués i així alliberar més espais, d’acord amb el concepte de ciutat mediterrània. La majoria defensava una densitat molt baixa, una densitat que comporta un model totalment insostenible, és el principi que va reïxi. Però, només parlem d’urbanisme senzill, de carrers i volum dels habitatges. Parlem d’un model edificatori,  de distribució de carrers. Però que ara es parli de la necessitat de certs equipaments, fa  que tot sembli indicar que la modificació o no d’aquest document es planteja per “afavorir” interessos, i no pas el de la ciutadania.

Per repensar Sitges no cal repensar el POUM, cal parlar de projecte de poble, de proposta de model econòmic i no tornar a parlar del mateix de sempre, que si turisme de qualitat, que si economia del coneixement.......Fa 20 anys que visc a Sitges i fa 20 anys que escolto la mateixa cançó. Que la economia de Sitges és, pràcticament, un monocultiu, ho sap tothom. Que aquest monocultiu podria tenir branques diverses i diferenciades, també ho sap tothom. En la història que conec, he vist com l’Àngels Parés va intentar posar ordre a les festes tradicionals i agendar els actes diversos que es fan al poble, i pals a les rodes, contraprogramacions constants i un Protocol que tothom intenta deixar en el calaix. I les festes tradicionals són cabdals pel gaudi de la gent de Sitges i com a imatge de poble que viu les tradicions. I, darrerament, tornem a veure debats del recorregut, de la neteja durant i després, i sort de les entitats, atès que la resposta municipal és tova.

En el seu moment, ho vaig viure en primera persona,  l’alcalde Baijet proposava un projecte pel poble. Un projecte a llarg termini. Un projecte on, per exemple, es proposava substituir l’obsolet camp de l’Aiguadolç per un equipament de tres camps i residència per esportistes als Pins Vens, en una operació que inclús hauria permès finançar una nova biblioteca. I pals a les rodes, fins al punt que els inversors que haurien facilitat fer-ho sense despesa i si guany municipal, van abandonar el projecte i va venir la crisi......i la aposta equivocada per Qualia, equivocada en la grandiositat en la seva presentació, però no en el seu concepte. El cert és que ara la IAB ja funciona i aquest era l’inici.

Sempre escoltem parlar que cal incentivar el turisme de qualitat, de prestigi hi havia qui li deia en campanya per les municipals. I per incentivar-lo, el primer que fa l’actual govern és eliminar l’Agència de turisme i enfrontar-s’hi amb el Gremi. I el segon, és tornar a parlar de fer un espai firal. Però, de moment, com sempre, tot són paraules sense recolzament tècnic. Ningú, de moment, parla de costos de construcció  i, més important, de manteniment. I si veiem com el que es demana, com van fer des de la Fundació del Cinema, és un auditori i, mentrestant, assistim al divorci de l’Ajuntament amb el Prado i el Retiro. Un divorci que no deixa de ser un pas més de l’Alcalde Forns en el seu intent d’esborrar tot allò que podes recordar a l’Alcalde Baijet. Per això, en el seu moment, va inventar Sitges Investor, on tunejar diverses propostes d’en Baijet.

Però, dèiem que cal repensar Sitges? Jo diria que el que cal és actuar com es va fer per aprovar el POUM del 2006, amb el consens de les entitats i sectors econòmics i dels partits polítics, amb la excepció de CDC, el partit de l’Alcalde Forns. Els possibles camps d’actuació, pensant en el turisme, que ens ofereix el territori, són múltiples. Parlem de turisme esportiu? Senderisme, BTT, vela i potenciar els intercanvis que ja fan els diversos clubs del municipi.

Parlem de gastronomia? O de coneixement del medi natural? O de rutes culturals? O de.......de que el festival de Cinema traspassi la frontera de les dues setmanes i sigui present tot l’any. Són molts, per sort, els mons en els que el turisme, a Sitges, es pot bellugar, i el que cal és coordinació i unir esforços i aquesta hauria de ser la tasca de l’Ajuntament. I en cap d’aquests mons i veig que calgui tocar res del POUM, ergo, no entenc quin interès té l’alcalde Forns, de CDC, el partit que hi va votar en contra, en remenar-lo, atès que quan un l’estudia, hi veu grans espais per encabir-hi equipaments públics i l’obligació de destinar-hi a habitatge social, parts importants de les edificacions possibles en plans parcials, que d’acord amb la densitat i la llei, no haurien de perquè contemplar-ho.

Les coses es poden fer bé o malament o no fer res i voler fer creure que es fa molt. El govern té tres anys per fer alguna cosa.

És l'hora d'actuar i no de gesticular

En el fracàs dels partits espanyols d’arribar a un pacte per fer govern, hi podem trobar molts motius, però hi ha un, crec jo, que sobresurt, la gesticulació. Ens hem afartat d’escoltar als seus representants en platós de televisió o en rodes de premsa buides de contingut. Han omplert les xarxes de missatges buits de contingut però sempre intentant fer creure que la raó només és seva i que és la paraula d’un gran estadista. Però a la fi, paraules buides, incoherències i, massa sovint, mentides.

El ridícul és encara més gran, al menys pels electors catalans, atès que aquests que han fracassat són els mateixos que reien de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP i arribaven a exigir eleccions i que tornés el “seny” al Parlament, i ara callen davant d’un govern fort i que està fent la feina per la que va ser votat. I, tanmateix, fan el ridícul aquells que s’han omplert la boca amb un referèndum que saben que no farem o amb canvis constitucionals que poden durar eternament i que constantment intenten posar pals a les rodes per tal que rés es bellugui i continuar marejant la perdiu.

Però la gesticulació sembla, en aquests moments, ben ancorada en l’activitat política. El que es debat en un plató és més important que el que es fa en un hemicicle. I el missatge, el que es diu, ha deixat de ser important, el que importa és on es diu, el mitjà. No només veiem com donar compliment als programes electorals  s’ha convertit en una mena d’acudit, no ser coherents o arribar a mentir, no sembla ser important, només importa l’impacte i fer creure que es fa alguna cosa. I massa cops, els electors, tenim la sensació que ens prenen per tontos.

Per desgracia, aquesta gesticulació, la trobem en tots els nivells. Només cal veure a les xarxes i hi trobarem imatges de dinars, sopars, de reunions amb algú, de viatges amb AVE, de trobades que fa temps que es fan i ara fan creure que són noves.......i sí, no cal anar gaire lluny, l’equip de govern de Sitges sembla haver fet un màster.

L’alcalde Forns sembla tenir dues obsessions, eliminar qualsevol rastre dels anys de govern de l’alcalde Baijet, en els primers quatre hi érem els d’ERC, actuals socis de l’alcalde Forns. I sortir als mitjans, però quan un assisteix al Ple Municipal, autèntic termòmetre de l’activitat dels càrrecs electes, i veu poca teca. Tanmateix, no estem veient gaire compliment del pacte de govern, un exemple, en el darrer Ple, la CUP va presentar una moció per tal d’exercir la sobirania fiscal. És aquest un dels punts del pacte de govern. No és el primer cop que la CUP presenta aquesta moció, ho va fer el 2014 i, llavors, l’alcalde Forns hi va votar en contra. 10 mesos porta el govern amb un pacte de govern consensuat i el regidor d’hisenda encara no ha fet que l’Ajuntament pagui els tributs a l’Agència Tributària de Catalunya, serà que l’ús del mòbil no li deixa temps per executar el pacte de govern. I els meus de foto en foto, sense comentaris.

ÉS L’HORA D’ACTUAR I NO DE GESTICULAR

En el fracàs dels partits espanyols d’arribar a un pacte per fer govern, hi podem trobar molts motius, però hi ha un, crec jo, que sobresurt, la gesticulació. Ens hem afartat d’escoltar als seus representants en platós de televisió o en rodes de premsa buides de contingut. Han omplert les xarxes de missatges buits de contingut però sempre intentant fer creure que la raó només és seva i que és la paraula d’un gran estadista. Però a la fi, paraules buides, incoherències i, massa sovint, mentides.

El ridícul és encara més gran, al menys pels electors catalans, atès que aquests que han fracassat són els mateixos que reien de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP i arribaven a exigir eleccions i que tornés el “seny” al Parlament, i ara callen davant d’un govern fort i que està fent la feina per la que va ser votat. I, tanmateix, fan el ridícul aquells que s’han omplert la boca amb un referèndum que saben que no farem o amb canvis constitucionals que poden durar eternament i que constantment intenten posar pals a les rodes per tal que rés es bellugui i continuar marejant la perdiu.

Però la gesticulació sembla, en aquests moments, ben ancorada en l’activitat política. El que es debat en un plató és més important que el que es fa en un hemicicle. I el missatge, el que es diu, ha deixat de ser important, el que importa és on es diu, el mitjà. No només veiem com donar compliment als programes electorals  s’ha convertit en una mena d’acudit, no ser coherents o arribar a mentir, no sembla ser important, només importa l’impacte i fer creure que es fa alguna cosa. I massa cops, els electors, tenim la sensació que ens prenen per tontos.

Per desgracia, aquesta gesticulació, la trobem en tots els nivells. Només cal veure a les xarxes i hi trobarem imatges de dinars, sopars, de reunions amb algú, de viatges amb AVE, de trobades que fa temps que es fan i ara fan creure que són noves.......i sí, no cal anar gaire lluny, l’equip de govern de Sitges sembla haver fet un màster.

L’alcalde Forns sembla tenir dues obsessions, eliminar qualsevol rastre dels anys de govern de l’alcalde Baijet, en els primers quatre hi érem els d’ERC, actuals socis de l’alcalde Forns. I sortir als mitjans, però quan un assisteix al Ple Municipal, autèntic termòmetre de l’activitat dels càrrecs electes, i veu poca teca. Tanmateix, no estem veient gaire compliment del pacte de govern, un exemple, en el darrer Ple, la CUP va presentar una moció per tal d’exercir la sobirania fiscal. És aquest un dels punts del pacte de govern. No és el primer cop que la CUP presenta aquesta moció, ho va fer el 2014 i, llavors, l’alcalde Forns hi va votar en contra. 10 mesos porta el govern amb un pacte de govern consensuat i el regidor d’hisenda encara no ha fet que l’Ajuntament pagui els tributs a l’Agència Tributària de Catalunya, serà que l’ús del mòbil no li deixa temps per executar el pacte de govern. I els meus de foto en foto, sense comentaris.