Una mostra de que vivim en temps
políticament convulsos, és el fet que, constantment, es donen a conèixer
enquestes per saber què pensar votar la ciutadania, com es valoren els líders
de les diverses formacions polítiques i, en menor mesura, què preocupa o què es
vol fer. Tanmateix, hem de ser conscients, que aquestes enquestes es fan amb
una intencionalitat, potser només es vol informar, però la majoria, i per això
es parla d’enquestes cuinades, busquen una finalitat més o menys sectària.
Portem uns mesos, en els que
veiem com alguns mitjans de comunicació privats d’àmbit estatal, s’han
aficionat a les enquestes i només semblen tenir una intenció, fer créixer el
nou fenomen de la política espanyola, el nou líder messiànic Pablo Iglesias i
la seva formació Podemos. Una nova fórmula basada en vells conceptes, la
justícia social i l’assemblearisme, uns principis que fa anys que formen part
de l’ADN tant d’ERC com de les CUP. Deu ser que a l’estat això és una novetat? I,
tanmateix, les darreres notícies, ens parlem del desig d’aquesta nova formació
d’aconseguir el poder per fer els canvis que no explica, ni quins ni com, com
no tinc programa no li hauré de donar compliment i no faré el ridícul com els
actuals?El cert és que aquesta situació és fruit d'anys d'un sistema al poder, segles hauriem de dir, un sistema que ara està embolcallat pels principis democràtics però que no semblen massa desenvolupats, el poder real és en mans d'uns pocs i el poble és un titella que vota quan li diuen i desprès el fan callar, i això ara sembla trencat.
Enquesta important és la darrera
del CEO, i no ho dic pels resultats, ho dic per la seriositat que inclús els
voceros centralistes li atorguen. ERC guanyaria les eleccions, al Parlament i
al Congreso, sent la minoria majoritària al Principat. El bloc sobiranista pot crèixer amb el creixement de les CUP, que pot multiplicar per tres la seva representació. I
el SI SI pot guanyar el 9N i que calgui, sent aquest un fet que, tot sembla
indicar, el poder central el té clar i per això, sempre parlant de donar
compliment a la llei, intenta que no es faci. Un poder central que sempre parla
de la llei, però que no diu quin article i de quina llei és on prohibeix
votar i fer aquesta pregunta. Un poder central que incompleix sistemàticament
les lleis, ho fa amb la Llei de Dependència, amb la de Finançament Autonòmic,
amb l’Estatut, amb el 70% de les normatives europees o amb les Cartes dels
Drets dels Pobles o de les Persones de l’ONU, cartes que com a lleis són de
rang superior a la sacrosanta Constitución.
Contestar a una enquesta és el
que farem el proper 9N, però una enquesta que pot ser la més important en la
nostra història com a poble. Amb un valor polític que transcendeix els àmbits
als que estem acostumats. Que planteja noves maneres d’exercir el dret a vot,
votarà tothom que hi vulgui, només cal demostrar que hi vius a Catalunya. Amb
taules amb voluntaris i no amb gent que hi és per un sorteig fet en un ple municipal extraordinari, cobrant i de mala
gana. Això sí que és fer política alternativa, facilitant la participació en
tots els nivells i reduint despesa. En aquesta enquesta tant important serà el
resultat com la participació, millor dit, la participació serà la dada
transcendental per la que el món tornarà a mirar-nos i a preguntar-se que cony
està passant, que com pot ser que en un estat del primer món, en una teòrica
democràcia consolidada i moderna, l’estat negui un dret fonamental com és el
dret a vot, el dret a participar en les decisions que afecten a tothom, el dret
a decidir quin futur volem. El cert és que aquesta manca de visió del poder
central, ens diu en quin model d’estat hi vivim i no el volem. Un estat que sembla
només treballar per defensar un sistema, el que ja coneixem popularment com a
Llotja del Bernabeu, on no compta el
poble, només existeix una màquina que cal anar engreixant i on Catalunya és la
gallina que no para de posar ous i es va aprimar per la manca de pinso. El 9N
hem d’anar a votar per deixar clar que aquest no és el model d’estat que volem
i que el nou estat el volem definir entre tots, per aconseguir un nou estat
net, just i on tothom i visqui millor.
I, per anar acabant, també a
Sitges se’n fan d’enquestes. L’Eco ha preguntat pel 9N a tots els regidors i
regidores i la resposta més sorprenent és la den Ricard Vicente, cap de llista del
PSC, atès que està d’acord amb el 9N i amb l’estat propi, posicionament
clarament allunyat de les directrius del partit i més properes a les de NECAT,
el nou partit que agrupa als socialistes que volen que Catalunya esdevingui un
nou estat d’Europa. Tanmateix, interessant veure com els ara regidors
independents, Marc Quero i Mercè Espada, confirmen perquè han deixat el PSC,
atès que estan d’acord amb el 9N i l’estat propi, ergo, en Ricard Vicente?
Tanmateix, sembla ser, corren
rumors, que l’equip de govern ha fet l’enquesta que normalment es fa uns mesos
abans de les eleccions municipals. Una enquesta que es va fer el 2006 i el
2010. Diuen que els resultats insinuen l’empat dels dos partits grans CiU i
PSC, en els 3-4 regidors i que la resta de partits, que aconsegueixin
representació, no passaran dels 2 regidors. Es a dir, la sociovergència no
aconseguirà la majoria per la que semblava estar treballant l’actual direcció
del PSC a Sitges. Si l’enquesta encerta, el nou govern municipal pot estar
composat per més forces polítiques que l’actual, els pactes hauran de ser
sòlids i el programa consensuat clar, i ,fora bo, que les forces polítiques que
accedeixin al govern, assumeixin les responsabilitats que, possiblement , el
nou escenari nacional demanarà als municipis. I, tanmateix, si l’enquesta és
certa, deixa clar que aquelles forces que creien que per acció divina
aconseguirien ser la minoria majoritària i l’alcaldia, no han posat prous
ciris, o el que és el mateix, no han fet feina de carrer i no han generat
confiança, possiblement per desconeixement dels posicionaments no expressats si
és que existeixen.
Diumenge 9N farem la més
important de les enquestes, la que dirà al món sencer què volem, en la que hi
podem participar-hi tots i ningú la podrà cuinar, el resultat serà el que sigui
i tothom l’hauria d’acceptar.