EUROPEES A SITGES

Els resultats de les eleccions europees a Sitges es troben dins la normalitat del país, guanya ERC amb la candidatura compartida amb Necat i Catalunya Sí, i ,en segon lloc, a 11 vots, hi trobem a CiU, consolidant el bloc de partits que defensen la consulta i enviant un missatge clar a Espanya i al món, el procés no s’atura, som majoria.

ERC ha guanyat, superant el seu millor registre a Sitges, eleccions al Congreso del 2004, quan l’Aznar amb una participació del 72% i amb en Carod-Rovira de cap de llista. Val a dir que aquesta, és una victòria d’ERC, que no és mèrit de ningú, que és fruit del treball de molta gent i de molts anys, que esglaó a esglaó anem pujant cap a la Independència, sense fer un pas enrere i consolidant cada esglaó. Tanmateix, aquesta victòria sembla allunyar els temps on els independentistes era una minoria, a Sitges i a Catalunya.

A Sitges, el conjunt de partits que recolzen la consulta, voreja el 58% dels vots. Per un cop, l’abstenció no ens ha castigat, i tot dona a entendre que el creixement de la participació ens ha afavorit. Tanmateix, és segur, que ens hem beneficiat de votants que normalment voten altres partits independentistes que en aquestes eleccions no hi eren,  atès que són formacions que no creuen en Europa i no només no han presentat candidatura, si no que han demanat l'abstenció. Tanmateix, els candidats, el tàndem Terricabras-Maragall, han sorprès, s’han presentat molt en la línia d’en Junqueras, amb un missatge clar i directe, fugin del discurs buit clàssic dels polítics professionals del PPSOE. Tanmateix, els socis de candidatura de Necat, socialistes que volen la consulta i l’estat propi, tenen pes a Sitges i tenen coneixement polític, per això estan treballant per conformar una llista unitària d’esquerres, sempre d’acord amb el dret a decidir, per les properes municipals. Que aquesta lògica candidatura per les municipals frueixi, possiblement, només depèn dels actuals gestors de la secció local d’ERC, que no crec que estiguin per la labor, atès que possiblement ja deuen creure que amb aquests resultats.....

CiU ha tret un bon resultat,guanyant vots, i el mateix podem dir dels d’ICV. Les formacions que recolzen el Dret a Decidir són els que es beneficien del creixement del 9% en la participació. El bloc unionista, també a Sitges, perd força. Qui de nou surt escaldat és el PSC, en sintonia als resultats del país, a Sitges és evident la seva descomposició, no només hi ha el Necat, l’Armand Paco també fa una nova proposta i és vox populi que alguns regidors/es actuals no combreguen gens amb el camí de l’actual direcció del partit. I el cas del PP?, que perd al voltant del 40% dels vots, com per continuar dient les tonteries que diu la sra.Camacho. És possible que els resultats del PP,  ajudin a clarificar la situació actual de divorci dins el grup municipal, segons diuen un dels membres ha rebut propostes d’altres formacions més a la dreta, que ja és dir. I dins el bloc unionista, diversos partits, principalment de dretes, com C’s, UPD, Vox i altres, arrepleguen el 9% dels vots, potser són els que ha perdut el PP?

El que és evident, és que en cap cas, aquests resultats es poden trespolar a les properes eleccions municipals del 2015. Es pot entreveure una tendència, el de la consolidació del bloc sobiranista, queda clar que la gent vol anar a votar i que el procés no té aturador. Però per guanyar unes eleccions cal tenir una bona llista, amb un bon cap de cartell, un programa creïble i fer molta feina de carrer i no només els quinze dies de campanya, fer-la sempre. Massa vegades hem vist grans resultats en una escomesa electoral i una patacada en la següent votació municipal. Qui ja faci números de regidors/es en el 2015, contemplant els resultats de les europees, o és un il·lús o no vol veure la realitat i s’autoenganya.

Com a militant d’ERC, estic molt satisfet d’aquests resultats, per primer cop assaboreixo un triomf com aquest, primera força a Catalunya, vaig gaudir quan vaig sortir regidor o quan hem recuperat terreny al Parlament, però aquest cop és històric. Ara vull tornar a guanyar, ho vull fer el proper 9 de novembre, vull que guanyi el SÍ SÍ, i ho vull tornar a fer a les municipals, no només a Sitges, a tot el Garraf, al Penedès, a Catalunya, i proclamar el 2016 la República Catalana, un nou estat d’Europa.

ANEM DE CAMPANYA?

De nou ens trobem immersos en una campanya electoral, eleccions pel Parlament Europeu, unes eleccions que ens permeten votar els eurodiputats, els que després escolliran el President de la Comissió per primer cop. No cal dir que és important anar a votar, atès que el Parlament  Europeu legisla aproximadament el 75% de les normes que ens afecten, gràcies a normes europees es va aturar i es tornarà a fer, el Plan Hidrologico del Cañete i l'Aznar que hauria representat la mort del Delta de l'Ebre, per posar un exemple. Però tornem a estar de campanya, es pengen cartells, pocs, es fan mítings, reduïts, i sentim moltes, masses, declaracions i la majoria no parlen d’Europa.

Però, cal fer encara aquesta mena de campanya? Plantejo la pregunta després d’haver participat directament en diverses campanyes amb ERC, partit del que soc militant. Ho he fet com a candidat a les municipals. Ho he fet organitzant i coordinant actes, atès que durant un temps vaig ser tècnic del partit. Participant en la redacció de programes electorals, atès que soc membre d'una executiva sectorial. Inclús he estat representant d’ERC davant la junta electoral territorial. Però,  possiblement, ja ha arribat el moment de plantejar altres formes de fer arribar el missatge, atès que, és evident, la societat es comunica de moltes i diverses formes i no sembla que el cartell o el míting siguin les més seguides. Els mítings es fan per sortir als mitjans i s’omplen amb convençuts. I els mitjans només treuen aquelles frases on s’ataca al rival.

En aquesta campanya no sentim parlar d’Europa, ens parlen de que cal aturar, prohibir, de l’herència rebuda, ens envien missatges per ficar por, ens intenten fer creure que vivim en mig de la crispació social, ens omplen de mentides per aconseguir que la gent no vagi a votar? Molts creiem que als grans partits estatals sembla que no els hi interessa que la ciutadania vagi a votar, ens neguen el dret a decidir votant el nostre futur com a poble, i, tanmateix, semblen entestats en fer que la gent es quedi a casa i només votin els seus, realment creuen en la democràcia? O només són aparells de poder per mantenir un status quo, un model d’estat obsolet basat en xuclar els recursos d’altres?

El sistema de comunicació entre partits i ciutadania ha de canviar. Hauria de ser més constant, inclús eliminant, si cal, les campanyes electorals. I, tanmateix, més directe, potser, si és que cal fer campanya, es podria parlar de fer carpes on tots els partits tinguessin una taula? D’eliminar els temps controlats als mitjans públics? D’eliminar tota la despesa en cartells que només afavoreix als grans, alguns amb ingressos dubtosos?

Però cal recuperar el fet que la política és una eina pel benestar de la gent, per administrar el present però ,principalment , per planificar un cert futur. Cal tornar a escoltar a la gent i no només en campanya, sempre. Cal tenir un discurs assenyat i deixar de fer de l’atac a l’adversari, la gran estratègia. I cal donar compliment als programes electorals que són molt més que una declaració d’intencions o un conjunt de propostes per tenir a tothom content, haurien de ser autèntics contractes amb la ciutadania. Quan vaig ser regidor a Sitges, 2003-07 tenia que donar compliment a 10 punts del programa i així es va fer excepte amb un, el que parlava de la estabilització de les platges, el meu projecte és el que es discuteix a la taula del Ministerio hores d’ara.......

Ens cal regenerar la política, alguns ho intentem des de dins, atès que massa gent hi veu en ella un problema, quan hauria de ser la solució. Hauríem de tenir professionals fent política i no professionals de la política; eliminar les donacions als partits i fundacions; clarificar el sistema salarial dels càrrecs electes, han de cobrar un sou just amb les seves responsabilitats,però cal tancar la possibilitat de dietes i de certes prebendes innecessàries; cal trencar els ponts entre les empreses que depenen del BOE i el poder polític; i cal fer realitat la separació i independència dels tres poders. Ara, a l’estat espanyol, aquesta regeneració sembla impossible, i ens ensenya el que no hem de fer en el nou estat que els catalans estem creant. Hem de votar, volem votar, i ho volem fer per crear un nou estat d’Europa, una Europa igualitària on el poder és de la gent i no dels poders fàctics, la Europa dels pobles.

SRA REGIDORA, LES INSTÀNCIES, S’HAN DE CONTESTAR

Quan els ciutadans de a peu, volem tenir informació d’algun tema relacionat amb l’Ajuntament, fem una instància amb el paper oficial i seguint el protocol marcat per l'Ajuntament, amb el corresponent registre d'entrada i esperem resposta. 

Segons normativa, el ciutadà ha de rebre resposta abans de trenta dies, qualsevol resposta, i per escrit, amb registre de sortida. Jo m’ho creia, atès que quan vaig ser regidor,2003-07, vaig intentar que així fos, i que, al menys, el ciutadà rebés notificació que la seva consulta, la que fos, en la mesura del possible rebria contestació, tenint clar que no sempre es podia donar resposta i que molts cops la resposta no era la desitjada. La realitat actual contradiu el que jo creia, atès que hi ha alguna àrea de l’Ajuntament que no contesta, concretament l'àrea de Territori. aquesta àrea és en aquests moments una ombra del que va ser.

Al gener vaig entrar una instància per demanar cadenats al camí del Bosc d’en Bruguera, el camí que uneix Santa Bàrbara i Can Pei, un cadenat que ja s’havia posat, trencat en diverses ocasions i que ara ja fa massa temps que no hi és. Els vehicles ja circulen massa sovint, i ho fan per un camí on els veïns anem a passejar, a fer esport, a passejar amb la bicicleta i que no és un camí obert a la circulació. El problema es va generar quan, durant l’anterior mandat, es va arranjar el camí per facilitar el pas de vehicles en cas d’incendi,  una acció feta sense massa criteri, una errada important.

Passats els 30 dies no havia rebut resposta, però vaig rebre una trucada, passat el temps marcat per contestar. La trucada era del tècnic, ens coneixem, i em va comentar que no creia poder fer-hi rés, via pública es rentava les mans i ell no podia actuar, no té pressupost ni autoritat, i no semblava que a la regidora aquest tema l’importés. En realitat, no sembla que a la regidora li importi massa cap qüestió relacionada amb els temes mediambientals.

El febrer vaig entrar una nova instància, aquest cop per demanar informació al voltant d’una pedrera, la López Font, la que explotava Eacsa fins el gener del 2013 i de la que ja no es pot treure pedra, d’acord amb els convenis signats en la decada dels noranta i ratificats per l'Ajuntament de Sitges quan jo era regidor de Medi Ambient, 2003-07. En aquesta instància, demanava si en les converses entre empresa i Ajuntament, el gerent d’EACSA s’ha reunit amb l’alcalde Forns i la regidora Redondo en diverses ocasions, com em va confirmar el mateix gerent, s’havia parlat per aconseguir ser monodipósit de runa, i així reomplir en part el forat amb la runa tractada, fet que permetria a l'Ajuntament cobrar una bona taxa. Això és el que s'ha fet al forat de Monsolven, la pedrera petita que està just darrera del Rat Penjat. Tanmateix, demanava si s’havia estudiat el pla de restauració aprovat per la Generalitat i quan es començaria a executar. Si ens creiem l’espai natural del Garraf i en aplicació dels convenis signats, ara l’Ajuntament hauria d’estar treballant per fer quelcom amb aquest espai, aconseguir que la seva restauració sigui una realitat i així saber quan aquell espai esdevindrà un espai més del Parc. No he rebut resposta, desconec si l’Ajuntament s’ha interessat pel tema, potser la regidora té massa feina amb l’oficina de l’habitatge?

L’Ajuntament ha de contestar les instàncies en 30 dies, encara que sigui dient que.....però ha de dir i ara, al menys l’àrea de territori, no ho fa. La regidora sembla que no ha entès que  part de la seva feina és respondre als ciutadans.