dilluns, 7 d’abril del 2014

SITGES DIU NO A LA SOBIRANIA FISCAL

En el ple municipal de Sitges del mes de març d'enguany, 2014, la CUP va presentar una moció per tal que l’Ajuntament de Sitges fes la liquidació dels seus impostos, IRPF i IVA, a l’Agència Tributària Catalana, com ja fan una setantena de municipis de Catalunya, entenen que en realitat és  un acte simbòlic a favor de la sobirania fiscal i quen és un primer pas per enfortir l'hisenda pròpia. Cal tenir clar, que l’Agència, de moment, només fa d’intermediària, recapta per posteriorment enviar la recaptació a l’agència estatal, d’acord amb la sacrosanta Constitució, que en el seu article 156.2 diu: “las Comunidades Autónomas podrán actuar como delegados o colaboradores del Estado para la recaudación, la gestión y la liquidación de los recursos tributarios de aquél, de acuerdo con los estatutos y las leyes”.  Aquest article de la Constitució ens diu que tots aquells que cridaven dient que era il·legal la recaptació per l’agència catalana, senzillament, menteixen, com en tantes altres qüestions al voltant del procés per aconseguir l’estat propi, i se’ns presenten com els grans defensors del sacrosanto document, potser no l’han llegida?

En el Ple, fet per primer cop a Les Botigues, això representa que els que van anar per l’autopista van haver de pagar peatge sense sortir del municipi, vam tenir que escoltar com el regidor Mas, que ara ja no és el d’hisenda, ara ho és el mateix alcalde, va fer un discurs, com sempre, inintel·ligible. Un discurs on semblava que justificava la negativa del govern municipal per por a possibles denúncies. Vam escoltar al secretari municipal, fent un discurs totalment fora de lloc, atès que va donar la sensació de voler fer política, intentant justificar, tanmateix,  el no de l’equip de govern per evitar la possibilitat que algú, suposo que deurien pensar en la delegada del govern central que sembla tenir com a única feina perseguir ajuntaments que es posicionan a favor del procés per la consulta i l'estat propi, els hi posi una denúncia. No fos cas que l’alcalde acabés imputat i tingués que declarar davant el jutje, preocupació un mica incoherent en un govern que en les seves primeres accions, va demostrar tenir gran interès en aconseguir imputar l’alcalde Baijet, pel cas Reference, o a l’anterior regidor d’urbanisme, Armand Paco, pel cas Atlàntida. El primer, retirat de l’activitat política, i el segon, un dels candidats pel 2015 encara que no sabem amb quines sigles, atès que ha vist com el PSC de Sitges a registrat el nom de la proposta inicial, Sitges Progrés, una d’aquelles accions que fan pudor, que fan que la gent del carrer malfií dels partits polítics.

I, encara més incoherent, és que l’equip de govern d’un municipi membre de l’AMI, l'Associació de Municipis per la Independència, voti no a la sobirania fiscal. Que un govern amb un alcalde de CiU, el partit majoritari de la coalició de govern, on el PP ja no hi és, hi va ser a l’inici, però van marxar pels canvis de noms del carrer i la plaça Espanya, i per els seus enrenous interns. Un alcalde d’un municipi membre de l’AMI, hauria de votar a favor de la sobirania fiscal, per coherència. L’alcalde hauria d’haver defensat la sobirania fiscal, i ho va fer el PSC, que es va votar favorablement, posant en evidència un fet, la Diputació recapta els impostos i taxes municipals en nom de l’Ajuntament de Sitges i la moció proposava el mateix en un altre àmbit, el món al revés.


Mala senyal, s’arronsarà l’alcalde quan li demanin el cens per fer la consulta? O ens trobem davant de la clàssica i mesurada ambigüitat convergent?

divendres, 4 d’abril del 2014

TRAM 337

Ja tenim gigafoto, ara si hi ha qui tingui temps i paciència, podem saber fil parranda, quants vam anar per agafar-nos les mans i fer.nos una foto per que el món s'assabentés de la nostra realitat. Ho vam fer abans, vam omplir els carrers de Barcelona, la meva ciutat, la capital del meu país,  Catalunya, per dir que no acceptàvem que un tribunal escapcés el que el poble, nosaltres, havíem aprovat, l'Estatut. No cal parlar de la poca credibilitat d'aquest tribunal totalment polititzat, que hauria de vetllar per l'estricta respecte i aplicació de la sacrosanta Constitución.

Vam tornar a sortir massivament per la Diada, i no per recolzar el pacte fiscal com volia llavors el President Mas, ho vam fer, omplint d'estelades el centre de Barcelona, per demanar la INDEPENDÈNCIA. I ho vam fer sempre en un entorn festiu, de reivindicació pacífica, no buscant la confrontació. En totes aquestes manifestacions, Via Catalana inclosa, el poble català va demostrar el seu tarannà, va deixar clar que aquest és un procés transversal i que vol el bé per tothom a casa nostra.

El problema és que el poder central, no parlo d'Espanya, parlo del poder central, la estructura administrativa secular que viu de xuclar recursos i no generar, no vol deixar  de cap manera que marxi la gallina dels ous d'or. El problema és que aquest poder central fa massa anys, segles, que viu de l'esforç d'altres. En el seu moment va espoliar les colònies, recentment els recursos europeus, que han servit, cal dir-ho, per fer el metro de Madrid, molts kilòmetres d'AVE que no tenen viatgers, ampliar el port de València......Però principalment, el poder central de l'estat espanyol, ha xuclat recursos de la perifèria, de València, Mallorca i, no cal dir-ho, de casa nostra. Només cal mirar les xifres macroeconòmiques,  les dades d'exportacions, els percentatges de mercat, d'aportacions a la seguretat social, fiscals, de producció industrial, turisme...... El problema és que el poder central és un poder basat en la burocràcia i en el poder d'una élite cortesana, que abans ballava al voltant d'un rei i ara ho fa al voltant del BOE i el govern.

I el poble català, la gent que hi vivim a Catalunya, ha dit prou, hem dit prou, volem decidir, volem votar, volem gestionar els nostres recursos. Com un dia li vaig dir a un company del rugbi dels meus fills, no volem que algú ens cobri la nostra nòmina, ens doni una part i ens digui com ens ho tenim que gastar, i això és el que fa massa anys ens fa el poder central espanyol. Fa massa anys que el poder castellà ens diu com hem de viure. 

La Via Catalana, les manifestacions, les accions dels diversos partits sobiranistes, són un reflex del que el poble vol, viure en pau i amb el benestar que ens pertoca, ser solidaris no vol dir donar un xec en blanc. I, tanmateix, tothom vol respecte, prou d'escoltar lliçons de Monagos i altres, prou d'escoltar dades que no són reals, prou de mentides i amenaces. Volem decidir i ho farem, i si decidim ser un estat, marxarem i prou. Al tram 337, ens vam agafar les mans i vam cridar INDEPENDÈNCIA!!!!!!