TÉ PROJECTE LA "NOVA MINORIA"?

Els fets succeïts aquest estiu, la picabaralla interna i externa al PP per l'embolic de les plaques del carrer i la plaça Espanya, han canviat la realitat política de Sitges. El govern de coalició, sorgit després de les eleccions del 2011, l’autoanomenat com el de la “Nova Majoria”i que va semblar tenir com a principi bàsic que al PSC ni aigua, s’ha trencat.

Qui menys qui més, ha escoltat o llegit, ha estat notícia en molts mitjans d'arreu, els fets dels merdes interns del PP de Sitges, que han acabat amb la destitució del prsident local, el regidor Carretero i l'assumpció del poder local per part de l'altre regidor, en Llombart. Rés de diferent de la realitat generalitzada d’aquest partit centralista i que sembla que només està preocupat per centrifugar-ho tot a Madrid. El pragmatisme d’uns pocs, Llombart, enfrontat al neoliberalisme del seguidors de l’Aznar que defensen els privilegis d’una élite i  una concepció antiquada de la societat. Unes plaques d’uns carrers, amb consulta popular inclosa per validar el canvi, amb votació al plenari municipal, on el PSC, sortosament, es va abstenir, potser l’alcalde no ho tenia previst, van ser el detonant pel trencament intern del PP i la seva sortida del govern, és el que passa quan la dinàmica estatal es porta a nivell municipal.

Tanmateix, vam llegir com dimitia en ple la executiva del SGI, per desavinences amb els seus dos regidors, segons sembla, no existia connexió entre executiva i electes. I, massa sovint, ens arriben comentaris de picabaralles en les reunions del govern municipal o que hi ha qui del seu partit li vol fer el llit a l’alcalde Forns. Tot això ens diu que la coalició no és tal cosa.

Amb la sortida del PP, el govern de la “Nova Majoria” ha passat a estar en minoria. Si quan tenia majoria, ja dubtava que tinguis un projecte clar, i no parlo d’agafar els programes electorals i fer un mix, parlo de tenir un projecte de futur per Sitges on estiguin reflectits els seus programes, pacte i consens. No hem d’oblidar que l’alcalde Forns ,va parlar del seu programa electoral, com d’un element dinàmic, sic,potser volia donar a entendre que no calia respectar-lo? o es volia apuntar a la moda actual, la que ha implantat el govern Rajoy, la de fer tot el contrari del que diu el seu programa electoral, per el que, possiblement, va rebre una part dels seus vots.

Ja sé que ens diran que ara el més important és sanejar les finances, ens tornaran a parlar del forat deixat pels governs de l'alcalde Baijet, o potser ja no, atès que necessiten l’abstenció del PSC per aprovar els pressupostos i ho estan negociant. Però això no és excusa per apujar l’IBI de forma exponencial i després intentar arreglar-ho rebaixant la taxa de la brossa i així acontentar a la Plataforma. La realitat ens diu que no tenen projecte, que es prenen decisions depenen de la pressió externa o dels capricis interns. L’exemple és el cas de les plaques, s’accepta la moció per acontentar a la CUP, i quan arriba el moment es veu com la coalició no es tal, no estic parlant de votar sempre conjuntament, estic parlant de la possibilitat de vot diferenciat en certs temes i no per això, com s’ha vist, s’ha de trencar. És el problema d’una coalició feta per anar en contra i per acontentar interessos personals.

I ara la nova minoria ho haurà de negociar tot. Haurà de negociar i vigilar que l’oposició no s’ajunti i no el deixi aprovar o l’obligui a canviar les propostes. Ara és quan coneixerem l’autèntic tarannà dels que governen Sitges, atès que hauran de fer quelcom més enllà de fer-se fotos i explicar de forma inintel·ligible  les pujades de l’IBI i la reducció de serveis.

Quina llàstima que ara els d’Esquerra no tinguem representació, l’electorat no ho va voler, algunes coses no es deurien fer be, potser la llista, potser la campanya, potser el programa, alguna cosa no es va fer be. Amb representació es podria incidir en les decisions municipals i, així, ajudar a preparar l’administració municipal per a la transició nacional, que molts esperem que serà la gran feina dels equips de govern que resultin de les eleccions del 2015. Per això són tant importants les municipals del 2015, i qui no les estigui preparant, segur que veurà com la ciutadania el deixa fora. Tanmateix, molt possiblement, les eleccions del 2015 seran les de les coalicions, un fet ja bastant normal a nivell municipal. 

Els governs de coalició demanen molta negociació i respecte pels posicionaments dels altres. Aconseguir un projecte clar on tothom estigui còmode, consens i pacte. I demanar acotar les diferències entre els temes municipals i els nacionals o d'altres àmbits territorials, cal pactar els municipals, no pas els altres, i això sembla que és el que no va entendre el PP de Sitges. Quan els d'ERC vam estar al govern, 2003-2007, amb l'Àngels Parés i jo mateix com a regidors, mai se'ns va ocorre reclamar al PSC que votés a favor de la Independència i si que vam pactar la no presència de la estanquera......

TEMPS DE PRESSUPOSTOS

Passat l’estiu, comença el temps on les diverses administracions públiques presenten, debaten i aproven, o prorroguen, els pressupostos pel següent any. Els pressupostos de qualsevol administració, són el document més important que anualment han d’elaborar. Els pressupostos ens parlen del tarannà, dels principis i de les actuacions que els diversos equips de govern volen implantar i realitzar, ens diuen qué rebrem com a ciutadans i quant ens costarà, ens diuen l'ús que es dona als imposts que paguem.

El govern central, el de la recentralització, tot just els ha fet públics, ara faran veure que els debaten al Congreso i els aprovaran aprofitant la majoria absoluta del PP, fruit de l’abstenció dels votants socialistes.  Amb aquests pressupostos, el PP ens demostra, un cop més, quin és el seu model. Un model basat en un estat centralista, que no creu en la economia productiva i que continua invertint en megaestructures per tenir content a alguns electors i afavorir els seus, els de la llotja del Bernabeu, i per fer creure al món que Espanya és potenta. Un model que continua vivint de la captació de recursos externs per mantenir la cort, com feia Felip II. Però els aprovaran i després executaran allò que més els hi convingui. No hem d’oblidar que en els anys 2011 i 2012, el grau d’execució a Catalunya ha estat del 35%, sense comentaris.

Tanmateix, l’Ajuntament de Sitges, també hauria de portar pel seu debat i possible aprovació, complicada atès l'actual minoria de la "Nova Majoria", els seus pressupostos. Primer caldrà fer-ho amb les ordenances fiscals, es a dir, la fiscalitat municipal, una de les fonts d’ingressos de l’Ajuntament, atès que també rep diners de l’estat i de la Generalitat.  El punt fort de les ordenances serà l'IBI, atès que s’haurà de debatre quin coeficient aplica l’Ajuntament a l’IBI i veurem com el regidor dels diners, possiblement,  intenta tornar a justificar  un coeficient elevat per la herència rebuda. Quan el que caldria, atès que l’actualització cadastral ha estat molt elevada, per tal d’afavorir a la gent de Sitges, és ajustar a la baixa el coeficient, i si cal reduir despeses, que ho facin eliminant càrrecs de confiança, com deia algun dels partits en el seu programa, o rebaixant-se el sou el 30% com també es deia en algun dels programes, clar que hem de recordar que per l’alcalde el seu programa electoral és dinàmic, potser s’emmiralla en el que fa el president del govern central, que fa tot el contrari del que deia el seu programa electoral.

En el debat, tanmateix,  es parlarà de la taxa d’escombreries, que el govern municipal ja va anunciar que rebaixava a la meitat, per tant, amb la taxa només es cobrirà el 50% del cost del servei. O es paga amb recursos que podrien tenir una altre destinació o empitjora encara més el servei. O s’aplica un coeficient elevat a l’IBI i així hi han diners per pagar el que no es cobreix amb la taxa. Però perquè no es planteja una taxa variable, que cobreixi el cost del servei i una bona col·lecció de desgravacions, principalment per aquella gent que recicla, que fa compost o que produeix pocs residus?

I quan arribi el debat dels pressupostos, veurem com ens voldran vendre que son els més socials de la història, com ha fet el govern central. Que continuen amb les retallades no volgudes, per la herència rebuda., pel forat deixat per l'anterior alcalde, l'alcalde Baijet, Però, possiblement, no entendrem rés del que ens expliqui el regidor, com és la norma, ho vam veure amb el cas del Reference, encara no tenim clar a quants milions puja la pèrdua patrimonial per l’Ajuntament, atès que es perd la titularitat d'un terreny municipal i el 50% de la societat gestora de l'edifici, i ja veurem les possibles responsabilitats pel president de la societat, l'alcalde Forns. 

En els pressupostos, donada la realitat actual de l’Ajuntament, un autèntic reialme de taifes, ens trobarem partides duplicades, partides obertes per un si de cas.....com passa amb els pressupostos del govern central, on podem trobar un equip econòmic assessor pel president del govern tant potent com el mateix ministeri, o subvencions per la FAES des de diversos ministeris.

Esperem que la oposició faci la seva feina i s’estableixi un debat en benefici de la gent, i no sigui, un cop més, un joc de tenis taula on els intents de donar lliçons d’història agafen tot el protagonisme. Sitges genera prou recursos per que l’Ajuntament faci uns pressupostos com cal, uns pressupostos per donar servei.

NERVIS

En aquests moments, que podem creure com a històrics, que ho són, no hi ha dia sense declaració contrària al desig democràtic de preguntar a la gent. No hi ha dia, on no escoltem a dirigents catalans dels partits que ens volen negar el dret democràtic del vot, els unionistes, o dels que ho accepten, però intenten desacreditar el missatge sobiranista, els de la tercera via.  Però, més que les declaracions internes, molts cops fruit de tacticismes de partit fora de context, atès que demostren no entendre que aquest moviment és de la societat, una societat que demana a tots aquells partits que hi estan d’acord, que treballin conjuntament, no és el moment de tacticismes, són les declaracions externes les interessants.

És evident, que el poder central, els partits estatals i els mitjans de comunicació de la cort, continuen sense voler entendre que aquest és un moviment social, que és la gent la que es va indignar el 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional i la que està marcant el camí a seguir als polítics i que per això omplim els carrers i no despengem les estelades. Participació, opinió pròpia, democràcia, sembla ser que són conceptes que a la cort no entenen, no els hi interessen. Només entenen que l’actual sistema no es pot canviar, no s’ha de canviar, atès que és un sistema que funciona pel manteniment dels seus privilegis. I la gent està dient que ja en té prou, ho estan dient a Mallorca, ho van fer els indignats, o estem fent a Catalunya. La gent reclama fer política d’altres maneres, amb participació, missatges clars, respectant els compromisos, respectant els programes electorals.

I s’han posat dels nervis, en comptes de dialogar i buscar el pacte, han optat per negar, intentar prohibir, acollonir. Ara hem d’escoltar com intel·lectuals de tertúlia, s’atreveixen a dir que el català és un invent del segle XIX fet per uns pocs separatistes ilustrats,  l’Abad Oliva no va existir? O que Catalunya mai, però mai, ha estat un estat independent, i com és que els historiadors, els de veritat, quan parlen de la Corona d’Aragó, parlen d’una confederació d’estats, un d’ells el Principat de Catalunya? O que ens posaran aranzels, que no podrem pagar les pensions, que totes les empreses marxaran, que ningú ens comprarà rés, que.........I no volen reconèixer la realitat, que ells ens necessiten més que nosaltres a ells, que Catalunya, amb el 16% de la població, representa el 25% del mercat, el 20% del PIB, el 28% de les exportacions, el 24% de les cotitzacions, que el 70% de les exportacions espanyoles a Europa ho fan per Catalunya, que el 80% del gas i petroli entra per Catalunya ...però el seu orgull antiquat no els hi permet dir-ho, atès que seria tant com dir que el seu model és obsolet i ha fracassat.

I, el cert, és que no ho entenc. No entenc com es pot ser tant obtús, amb tant poca visió de futur, està clar que només estan interessats en tenir el poder, que el progrés, el benestar de la gent, que la societat avanci amb el respecte i la igualtat com a principis bàsics, els importa una merda. No entenc aquesta negació constant al clamor popular, a una realitat fruit, en part, a les seves errades, a la seva prepotència. I no entenc com no són conscients que, tenint el poder, haurien de ser ells els que obrissin les portes pel diàleg i plantejar propostes per arreglar els greuges que pateix Catalunya. I no entenc, com volen que ens quedem amb aquesta manera d’actuar, la paciència té un límit, el poble català està dient prou a l’espoli, als insults, a la prepotència.   Som al segle XXI, nosaltres ho tenim clar, els que controlen el poder central deuen creure que el temps no passa i que la democràcia només és anar a votar cada quatre anys per saber qui fa veure que mana i que rés canviï.