POLÍTICS I "POLÍTICS"

Darrerament,  llegim o escoltem crítiques i menyspreus constants contra la mal anomenada classe política, fent un tot de corrupció i males arts ple de demagògia lluny de la realitat. És cert que hi ha gent dedicada a l’activitat política que són corruptes, com hi ha en totes les activitats professionals. Potser caldria primer  diferenciar tipologies de gent que es dedica a la política, potser podríem parlar de polítics professionals, aquells que fan d’aquesta activitat el seu modus vivendi, els Rajoy, Duran i Lleida  o la Sáenz Santamaria, gent que no han treballat mai, sempre han estat càrrec electe o de confiança, i que els seus moviments es realitzen per assegurar-se la continuïtat del sou, de les seves dietes i prebendes. I podríem parlar de professionals que fan política, es a dir, gent que en un moment determinat decideixen fer un parèntesi total o parcial i temporal en la seva activitat per fer política activa, i ho fan pel desig de servir a la col•lectivitat. Clar que potser hauríem de parlar d’un tercer grup, els dels mediocres, els que es creuen que això de fer política és intrigar, mentir, trair, inclús als propis companys de partit, i tot per aconseguir alguna cadira de qualsevol executiva territorial, sense cap poder real i cap necessitat de compromís. Aquests són els que podreixen la política, són els que accepten les corrupteles, hi ho fan per que hi són pel propi interès, per que així es creuen importants, per que s’arriben a creure que és el normal, el problema és quan un d’aquests arriba molt amunt i acabem fent aeroports buits o arruïnant caixes d’estalvi o defensant el corredor ferroviari central que Europa ha dit que no el pensa fer o......o governant l’estat espanyol i defensant un model econòmic obsolet i totalment fracassat. 

Els mediocres, sí de mediocres és plena l’activitat política, i, tanmateix, són els que quan no aconsegueixen figurar els que més critiquen als polítics. I ara no és moment de mediocres, ara necessitem gent de compromís, gent de propostes i gent que accepti el risc de perdre, que doni la cara i no és el moment dels intrigants, dels mentiders o dels tramposos, dels que entabanen i no diuen rés, dels que traeixen per una cadira i una foto per després no fer rés.

La majoria de la gent que ens dediquem a l’activitat política ho fem per que  creiem en la col•lectivitat, i ho fem sense mirar si personalment hi guanyarem quelcom, molts cops ho fem traient temps a la família, renunciant a les vacances, renunciant en part a una carrera professional. Molts regidors i regidores renuncien als caps de setmana, no cobren rés per la seva dedicació o assumeixen  responsabilitats que en una activitat privada no ho farien mai si no fos per un bon sou. I això ho dic per experiència pròpia, fa uns deu anys qui hi estic implicat, he estat regidor a Sitges i després he tingut que tornar a començar de zero, hi en aquests moments és complicat. M’han traït alguns dels meus suposats companys de partit, els mediocres de torn, mentint i enganyant a tothom  i tot per ocupar alguna cadira territorial i després no fer rés, per que com es pot entendre que quan li planteges algú la possibilitat de ser membre d’una candidatura et diu que es queda a casa i després apareix encapçalant una que es presenta per que la que jo presento no guanyi, no fos cas que certa gent tingués problemes per tornar a ser caps de llista després de perdre-ho tot,  o anar a una llista i després no sortir i fer perdre el 42% dels vots, en aquest cas van intentar fer creure que jo cobrava comissions i per arrodonir-ho van fer trampes per fer la llista del 2007, i qui ho va fer ara té el premi del càrrec a la comarcal. 

Però la realitat és que conec molts i moltes que hi donen la vida per servir a la col•lectivitat, que són la gran majoria dels regidors i regidores, els Josep Penya de Puigdàlber, Josep MªSala de Font-Rubí, Montse Garcia de Subirats, Montse Martínez de Canyelles, Ivan Faccia de Cunit o Jordi Ramos d’Olesa, per citar alguns o dels parlamentaris com l' Anna Simó, en Joan Puigcercós  o l’Oriol Amorós, per dir alguns,   amb els que hi treballo constantment i ho fem per que creiem en un projecte, Catalunya, els altres, els mediocres, només creuen en si mateixos, en la seva foto i potser en algun moment en el seu possible guany econòmic. 

Cal deixar de generalitzar, els corruptes són una minoria que fa molt de mal, però minoria, el que hem de reclamar és justícia, és democràcia i és compromís i coherència i ètica, un programa electoral és un contracte amb la societat i ni pot ser dinàmic ni es pot obviar, s’ha de complir i si no es pot, convocar eleccions o plantejar un nou pacte de govern. Ara a Catalunya o concert econòmic o eleccions i referèndum, només tenim una solució i és l’estat propi.