UN PAS MÉS....

El Parlament de Catalunya ha fet un pas més, en un Ple lluny de les estratègies i amb paraules de compromís, ha aprovat la proposta de pacte fiscal. Amb els vots de CiU, ERC i ICV, i de forma parcial del PSC, amb la excepció de l’exconseller Ernest Maragall que va votar  afirmativament diversos punts relatius a l'Agència Tributària. S’ha aprovat la proposta del que hauria de ser el nou i definitiu sistema de finançament per Catalunya, un concert econòmic amb quota de solidaritat inclosa, on Catalunya recapta, administra i decideix sobre els tributs i decideix quina ha de ser la quota de solidaritat amb la resta de l'estat. Una quota que en aquests moments és del 8.5% del PIB, uns 16.500 milions d'euros anuals, el doble del dèficit anual que en aquests moments pateix la Generalitat, el que ens diu és que el dèficit podria no existir. Una proposta que no es fa per anar en contra de ningú, es fa per assegurar l’estat del benestar que com a societat moderna, que cerca la justícia social, la igualtat d’oportunitats i  que d’acord amb el moviment econòmic del país,  la Generalitat hauria de poder assegurar i mantenir per tota la ciutadania. 

La realitat és crua, som a punt d’assistir a un fet fora de tota ètica i coneixement, qui ens espolia i ens deu diners, no fa les inversions que ha pressupostat, 5.500 milions d'euros per Rodalies, no ens paga els 2.400 milions d'euros que ens deu del 2011 i  ara ens deixarà els diners que li donem i ens cobrarà interessos, fent negoci,  i ens vol donar lliçons de com administrar els minsos recursos que ens queden. La deslleialtat de l’estat espanyol és evident, el projecte recentralitzador del PP és evident, continuen creient en l'imperi, i la manca de model econòmic també ho és, desconeixen en què es fonamenta la economia productiva. El PP està aplicant la tisora en el sou dels funcionaris, mestres, metges, bombers...convertits en una casta que només fa cafelitos, quan continuen mantenint ministeris pràcticament sense competències, com són els de cultura, sanitat o habitatge, i alts càrrecs, adjunts al..... i empreses públiques gens productives. Retallen  les prestacions d’atur, presentant els aturats com una colla d’aprofitats i els insulten, clar que possiblement són gent que no tenen la possibilitat d'acumular sous i dietes com fa la cúpula del PP.....i continuem parlant del corredor ferroviari central que Europa ha dit que no es farà però que la ministra Pastor continua dient davant del seu electorat que és prioritari, és evident que per el PP els estudis de viabilitat econòmica o els d'impacte mediambiental no existeixen, només existeix el seu caprici i així continuen llençant els diners de tots en tonteries com la carrera urbana de Fórmula 1 a València. I continuem fent línees d’AVE que molt possiblement s’hauran de tancar, com tancats estan els aeroports de Castelló o de Ciudad Real. 

Espanya continua sent la cort de Felip II, que no produïa rés i tot ho xuclava de les colònies. Ara la colònia és Catalunya.  Ara els cortesans són els funcionaris d’alt nivell com els Montoro, Rajoy i companyia, gent que no coneix què és una empresa, un petit negoci, o ser autònom.  Gent que creu que generar riquesa és fer pujar el valor de l’acció i repartir dividends als seus amics de la llotja del Bernabeu. 

El Parlament ha fet un pas més amb la consciència que Madrid ens dirà no. Si l’estat fos intel•ligent, que no ho és com ho demostren les 21 fallides en cinc cents anys, ens donaria el concert i asseguraria la quota de solidaritat. No ho faran, i farem el darrer pas, l’estat propi. No ens donaran el concert i només ens quedarà ser un nou estat d’Europa, i d’acord amb el Tractat de Viena del 1978 convertir-nos en una nova República Europea, un estat financerament i socialment viable i amb futur.

Ara fa vint anys vam fer l’Olimpíada de Barcelona 92. En sis anys vam ser capaços de canviar una ciutat i convertir-la en una icona mundial. Jo encara hi vivia a Barcelona, vam patir les obres de la Ronda de Dalt i no recordo veïns queixant-se, el meu cotxe, un Fiat Uno, va quedar com una pansa. El projecte col•lectiu estava per sobra de les molèsties personals, la il•lusió pel projecte ho podia tot. Ara hauríem de tenir  aquesta il·lusió col·lectiva per el projecte de tots, l’estat propi, és el moment. Ens ho hem de creure, al 92 ens ho vam creure i vam fer les millors olimpíades de la història i vam canviar una ciutat, ara es tracta de recuperar  casa nostra i ho podem fer, és el pas següent i últim. 

Tanmateix, hem de ser conscients que ara ens calen líders que facin política de veritat i ens cal que els Mas, Puigcercós, Simó, Herrera, Junqueras, Maragall, Nadal, Homs....treballin d’acord, i que els mediocres desapareguin. Que desapareguin aquells que només es preocupen de sortir a la foto, o d’actuar per tenir contents als seus, aquells que quan perden unes eleccions mai són responsables però que quan és un altre que les perd demanen el seu cap, aquells que per una poltrona traeixen els companys, que desapareguin. Ens cal visió de país i de futur i compromís, no es moment d’estratègies partidistes, hem de fer país, com va dir en Joan Puigcercós o pacte fiscal, que no ens el donaran  o independència. Junts ho farem.

LA GRAN MENTIDA

Europa està descobrint una realitat que no li està agradant, està descobrint la mentida del miracle econòmic espanyol del senyor Aznar i la seva tropa pepera d’indocumentats. Europa està reconeixent en què s’han gastat els 100.000 milions d’€ que ha rebut Espanya dels fons europeus, ja ho sabien però potser creien les informacions mentideres que des de Madrid els hi arribaven. Unes informacions que volien fer creure que el greu problema de l’estat era Catalunya i el seu deute, era l’estat de les autonomies. Mentida. Unes informacions que volien fer creure que l’estat espanyol era la vuitena potencia del món, uf!!, una potencia on el 20% del PIB el generava un sector, el totxo, envoltat d’especulació i ple de personatges sense escrúpols i finançat per uns bancs que ara hem de rescatar. Mentida. Unes informacions que volien fer creure que els ajuntaments eren uns dels principals responsables del dèficit, i no deien que no arriba al 2% i que el deute de l’Ajuntament de Madrid, PP, és un 25% superior al de tots els ajuntaments catalans, tots, i Madrid deu 6.300milions d’€. Mentida.

El model econòmic espanyol és mentida, no existeix, està basat en l’espoli continuat de les colònies i per ells Catalunya és una colònia. Està basat en aconseguir recursos per mantenir la cort, per mantenir el poder. Ara la cort són els personatges que es reuneixen en el palco del Bernabeu, que viuen de la obra pública i s’aprofiten del finançament sense límits dels amiguets de les caixes controlades pels seus amics del PP. I per tenir els vots que els hi donen el poder, fan grans infraestructures, sense cap valor real de creació de riquesa, que fan rics als amics del Bernabeu i fan somiar a una part important de la població en un futur millor que mai arribarà. Mentida.

El problema econòmic i social d’Espanya és Espanya i les seves mentides. El problema és que estem governats per cortesans que no han treballat mai, sempre han estat càrrecs o funcionaris de corbata. El problema és que els pressupostos són paper mullat, i a Catalunya ho sabem prou bé, els diners que es gasten de més en altres territoris en Aves que no agafaran ningú es deixen de gastar a casa nostra, com els 5.500 milions d’€ en Rodalies dels que no hem vist ni un euro. La mentida espanyola és la nostra ruïna, i les dades són clares: som el 16% de la població, produïm el 19% del PIB i el 32% de les exportacions, aportem el 24% dels impostos i de les cotitzacions a la seguretat social.....i rebem el 10%, i no ens paguen el que ens deuen, uns 2.500 milions d'€ en aquests moments, i la Generalitat s’ha d’endeutar per donar els serveis que ens mereixem quan podria tenir superàvit, sí, ara en plena crisi la Generalitat podria tenir un petit superàvit o al menys no generar dèficit. La gran mentida espanyola la paguem nosaltres, cal dir adéu i, per un cop, pensar només en nosaltres i en fer un nou estat d’Europa, la República Catalana.

SITGES, RETORN ALS 90'

Tot passejant pels carrers de Sitges, es pot tenir la sensació de retrocedir en el temps, de tornar a finals de la dècada dels noranta, amb només dues diferencies, ara els carrers son pels vianants, es pot passejar i només alguna bicicleta pot donar algun ensurt i estan plens de taules amb cadires, en algun cas generant una terrassa endreçada, però massa sovint posades de qualsevol manera i sense control.

Vaig venir a viure a Sitges amb la meva família uns mesos després de néixer els bessons, al desembre fan els divuit. No vam venir per les facilitats de l’autopista, abans durant uns anys i molt sovint, al setembre, feia a diari les costes amb una Bultaco Metralla o amb una Vespa 125. Per nosaltres viure a Sitges era i és donar qualitat de vida a la nostra filla i als bessons.  Però ara com al final dels noranta, el poble em transmet coses que no m’agraden, torno a tenir sensació de brutícia, torno a veure molts cartells per les parets, papereres plenes, bancs trencats, carrers amb forats i per asfaltar, espais verds bruts i deixats, queixes veïnals pel soroll i les pudors.....

Ara el que veiem és molta foto. Ens fem una foto amb un grup d’aturats i posem pals a les rodes a un nou hotel que planteja almenys setanta llocs de treball estables i ampliar l’oferta pel turisme de qualitat. Ens fem una foto amb el Conseller i diem que treballem per que la fàbrica de ciment de Vallcarca no tanqui, i no diem si parlem amb la propietat que té la seu a Madrid, potser es va aprofitar quan es va anar de romeria a Madrid per fer la foto tot parlant de la estabilització de les platges, eps! jo soc el pare d’aquest concepte, regidor del 2003 al 2007, ja ha plogut...Ens fem la foto per....per justificar el sou de la cap de premsa, que és una gran professional però que potser no cal en aquests moments a Sitges, tanquem El Rusc, rebaixem les llars d’infants i amb l’Escola de Música ja no se que està passant, per paguem un magnífic sou per vetllar per les fotos o aconseguir entrevistes a Intereconomia.

Veiem molta foto d’alguns que possiblement creuen tenir futur polític, aconseguir càrrecs, i no veiem fotos dels que possiblement estan treballant, que hi són. Com sempre, el mal de la mediocritat en  política ara a Sitges, al govern de Sitges. Fer política no és parlar bé i sortir bé en la foto, és tenir idees, fer propostes, tenir compromís i vetllar per que els projectes arribin a bon port, i els mediocres això no ho fan.

I, posats a parlar, no entenc com és que un hotel nou, no vull entrar en valoracions estètiques, que genera feina estable tot l’any i pot ajudar a ampliar l’oferta de convencions en petit format, que ha fet créixer el patrimoni municipal atès que ara l’Ajuntament és propietari de Can Vinyals, no pot obrir per uns balcons que es fan dins el seu terreny. No podem oblidar que algú de Sitges ha invertit uns vint milions d’euros, arriscant segurament el seu patrimoni i en canvi hem de veure com L’Atlàntida torna a obrir i Sitges no sembla guanyar rés com no sigui patir soroll i molèsties als veïns i tot, pel que sembla, amb una llicència d’activitat provisional o prorrogada o .....el cert és que ja hauria d’estar tancada o reconvertida i continua obrint dos cops per setmana i l’hotel continua tancat. Tornem als noranta, fotos i sectarisme, i un Ajuntament compartimentat i sense projecte comú.  Per sort, Sitges ho aguanta tot.