I els diners?

Crisi, crisi, crisi, fa massa temps que només parlem de crisi, de retallades, de mesures per enfortir i assegurar el sistema financer, i d’atur, de tancament d’empreses, de reducció de sous i de prestacions socials. Fa massa temps que hem de suportar lliçons dels que en part van provocar l’actual crisi, el PP i la seva bombolla immobiliària, els que critiquen i no proposen alternatives, ara ho hauran de fer. I, tanmateix, fa massa temps que suportem l’ambigüitat, el dir una cosa aquí i una de diferent a Madrid, el prometre en campanya i posar una excusa per no fer-ho un cop aconseguit de nou el poder, que és el que fa CiU, ho fa a la Generalitat i ho fa a Sitges.

La realitat ens diu que a Catalunya, la crisi s’afrontaria de forma diferent si els diners que paguem d’impostos els gestionés la Generalitat, com fa Euskadi o Navarra, si existís el concert econòmic, que Catalunya li pagués a Espanya els serveis rebuts, clar que ens hauríem de preguntar de quins serveis parlem. En aquests moments és sabut i reconegut, que el dèficit fiscal representa, pel cap baix, el 9% del PIB català, uns 20.000 milions d’euros l’any. Uns diners que no tornen a Catalunya, on són? Potser en pagar els funcionaris d’Extremadura, més del 20% de la població, a Catalunya el 9%. Potser en mantenir l’aeroport d’Albacete que rep un vol diari o en fer xarxa d’AVE per fer el fatxendes a Europa. Potser serveixen per subvencionar les pèrdues en les autopistes de peatge de Madrid, fet que recolzar el portaveu de CiU a Madrid, en Duran i Lleida, potser per això és tant estimat a Espanya, perquè per a ell sempre és primer Espanya, i nosaltres hem de veure com les obres de la N-II i la N-340 es converteixen en un focus constant de problemes, no es fan, no es paguen indemnitzacions, s'ha destrossat el territori.

Amb aquests diners, els nostres diners, la Generalitat podria recolzar les petites i mitjanes empreses, les que generen llocs de treball; podria mantenir l’estat del benestar, al que tenim dret; podria invertir en formació, cultura, en futur. Però no els tenim, els té Espanya i és aquest el problema. Espanya és el problema, és la seva mentalitat colonialista de xuclar recursos i apostar per l’aparador i la immediatesa, que és el que va fer el PP amb l’Aznar al capdavant i ha produït 2 milions d’aturats en el sector de la construcció, deutes municipals com el de Madrid de 7.000M€ o aeroports com el de Castelló que no té ni permisos.

El problema és Espanya, ser una regió d’Espanya ens costa molts diners i Espanya no ens ho reconeix. Catalunya és una de les quatre regions motors d’Europa, amb la quarta renta per càpita i hem de veure com la Generalitat pateix financerament i Espanya, el seu govern i el principal partit de l’oposició, ens donen lliçons de política econòmica, quin morro. La solució al problema és eliminar-lo, aconseguir el concert econòmic o millor, que Catalunya esdevingui un nou estat membre d’Europa i els nostres diners els administrarem nosaltres.