I els diners?

Crisi, crisi, crisi, fa massa temps que només parlem de crisi, de retallades, de mesures per enfortir i assegurar el sistema financer, i d’atur, de tancament d’empreses, de reducció de sous i de prestacions socials. Fa massa temps que hem de suportar lliçons dels que en part van provocar l’actual crisi, el PP i la seva bombolla immobiliària, els que critiquen i no proposen alternatives, ara ho hauran de fer. I, tanmateix, fa massa temps que suportem l’ambigüitat, el dir una cosa aquí i una de diferent a Madrid, el prometre en campanya i posar una excusa per no fer-ho un cop aconseguit de nou el poder, que és el que fa CiU, ho fa a la Generalitat i ho fa a Sitges.

La realitat ens diu que a Catalunya, la crisi s’afrontaria de forma diferent si els diners que paguem d’impostos els gestionés la Generalitat, com fa Euskadi o Navarra, si existís el concert econòmic, que Catalunya li pagués a Espanya els serveis rebuts, clar que ens hauríem de preguntar de quins serveis parlem. En aquests moments és sabut i reconegut, que el dèficit fiscal representa, pel cap baix, el 9% del PIB català, uns 20.000 milions d’euros l’any. Uns diners que no tornen a Catalunya, on són? Potser en pagar els funcionaris d’Extremadura, més del 20% de la població, a Catalunya el 9%. Potser en mantenir l’aeroport d’Albacete que rep un vol diari o en fer xarxa d’AVE per fer el fatxendes a Europa. Potser serveixen per subvencionar les pèrdues en les autopistes de peatge de Madrid, fet que recolzar el portaveu de CiU a Madrid, en Duran i Lleida, potser per això és tant estimat a Espanya, perquè per a ell sempre és primer Espanya, i nosaltres hem de veure com les obres de la N-II i la N-340 es converteixen en un focus constant de problemes, no es fan, no es paguen indemnitzacions, s'ha destrossat el territori.

Amb aquests diners, els nostres diners, la Generalitat podria recolzar les petites i mitjanes empreses, les que generen llocs de treball; podria mantenir l’estat del benestar, al que tenim dret; podria invertir en formació, cultura, en futur. Però no els tenim, els té Espanya i és aquest el problema. Espanya és el problema, és la seva mentalitat colonialista de xuclar recursos i apostar per l’aparador i la immediatesa, que és el que va fer el PP amb l’Aznar al capdavant i ha produït 2 milions d’aturats en el sector de la construcció, deutes municipals com el de Madrid de 7.000M€ o aeroports com el de Castelló que no té ni permisos.

El problema és Espanya, ser una regió d’Espanya ens costa molts diners i Espanya no ens ho reconeix. Catalunya és una de les quatre regions motors d’Europa, amb la quarta renta per càpita i hem de veure com la Generalitat pateix financerament i Espanya, el seu govern i el principal partit de l’oposició, ens donen lliçons de política econòmica, quin morro. La solució al problema és eliminar-lo, aconseguir el concert econòmic o millor, que Catalunya esdevingui un nou estat membre d’Europa i els nostres diners els administrarem nosaltres.

I EL CATALÀ?

En els darrers anys, molt s’ha parlat de la necessitat de diversificar l’oferta turística, atès que el model clàssic de sol i platja és un producte més que madur. Es parla del turisme relacionat amb l’esport, amb la cultura, amb el coneixement , amb la identitat, amb....El cert és que el que cal és potenciar els fets diferencials, llavors, com és que Turisme de Sitges oblida el català, la llengua pròpia de Catalunya. És el llegat de la regidora dels diners, la fins fa poc regidora socialista de promoció econòmica? És evident que la defensa del català no era una de les seves prioritats, ho eren el burocratitzar el sistema i fer creure que això era gestionar o generar un núvol al voltant del somni de l’alcalde i així fugi de la realitat, o col•locar i contractar amics i coneguts tots de fora, de fora de Catalunya.

En els darrers dies hem vist com de les faroles de Sitges pengen tres banderoles diferents, una que anuncia una obra musical, crec; la que ens parla d’una exhibició de cotxes esportius i de luxe a La Fragata i la que anuncia la Gay Pride. En totes aquestes banderoles apareix l’escut de Turisme de Sitges i en cap veiem paraules en català, tot en castellà, anglès i francès, el català, la llengua de Catalunya i la seva cultura, no apareix per enlloc. És que els catalanoparlants no tenim dret, a Sitges, a rebre informació d’aquests esdeveniments tant diversos?

Jo creia que la funció de Turisme de Sitges era fomentar el municipi i les seves activitats per captar visitants i generar activitat econòmica, no pas la de renunciar a la identitat, renunciar al català és renunciar a un dels trets més importants de la nostra cultura, la llengua, una llengua mil•lenària que traspassa fronteres, amb prop de deu milions de parlants i una forta presència a internet. I Turisme de Sitges no vetlla pel seu ús, és evident que el llegat de la fins ara regidora és real i no només ha omplert els calaixos de factures, ha oblidat on som.

Voldria creure que el nou govern, el pentapartit que diuen representar a la nova majoria, sí vetllarà pel català en tot allò que l’Ajuntament i tingui interessos, com és Turisme de Sitges. Clar que vist el nou cartipàs, el dubte apareix, la promoció econòmica i el turisme són en mans dels regidors del PP. Estem parlant del partit que va portar el nostre Estatut al Constitucional, que denuncia totes les normatives fetes per defensar i promoure la llengua, que intenta acabar amb el sistema educatiu d’immersió lingüística, elogiat per la Comunitat Europea, que a València i a Mallorca esta intentant que el català esdevingui una llengua de segona i així desaparegui, que li molesta tot allò diferent al pensament únic que ens recorda èpoques anteriors. Vull creure que l’amic Jorge no té aquest pensament, que l’alcalde vetllarà, atès que nacionalista o això és el que diuen els seus votants convergents, pel respecte vers la nostra llengua. Un respecte que no costa diners i no compromet el compromís electoral de fer un pressupost municipal de només 30 milions d’euros, de 42 a 30 és un bon salt. Ni demana contractar personal, només demana un posicionament clar, mantenir-lo i actuar, i coneguda l'ambigüitat convergent......