I EL PRESSUPOST?

S’acaba l’any, el govern de la nova majoria governa des del juny a l’Ajuntament de Sitges, i encara no tenim pressupost per l’any 2012, i això que molt abans de les eleccions municipals, ja parlaven del deute municipal, de la despesa fora de control, de l’excés de personal, fets reals i que demanen accions. Som a desembre i encara no hem vist rés, només hem escoltat parlar que com no hi ha diners cal tancar El Rusc, retallar sous, despatxar personal, o que ja veurem que passa amb l’escola de música. No, ara ja hauríem de tenir el pressupost del 2012 i saber quins són els ingressos previstos reals, no els virtuals que es van aprovar el 2010, i com es distribueix la despesa d’acord amb aquests ingressos.

L’Ajuntament té un problema, s’ha estirat més la ma que la màniga. I, de moment, no sembla que el pentapartit de la Nova Majoria tingui la solució. De moment només es parla d’aplicar la mateixa recepta que s’està aplicant a la Generalitat, retallar i despatxar. Un anàlisi del pressupost vigent, 2010, ens diu que hi ha una sèrie de partides que es poden eliminar o reduir sense afectar directament a la qualitat dels serveis que avui presta l’Ajuntament a la gent de Sitges. Partides com el “Projecte Vila” amb 74.000€ assignats, el soterrament del tren amb 40.000€ o els agents cívics amb 47.000€, per donar alguns exemples, poden ser prescindibles en aquests moments. Es pot eliminar el butlletí municipal, 22.500€. Es poden reduir les assignacions a les festes un 10/20% i eliminar altres subvencions que no tenen relació amb la cultura sitgetana. Es pot.....però no s’ha de tocar tot allò que tingui relació amb la educació, la gent gran, l’ajut a les famílies o la promoció dels joves.

L’Ajuntament té patrimoni, pot treure rendibilitat d’edificis com el del carrer Nou, l’àtic de les Pruelles o les antigues oficines de turisme. L’Ajuntament ha de cobrar les taxes que té per cobrar, com la de guals o la de les terrasses. Pot optimitzar plantilla, no renovant contractes i eliminant alguns departaments “inútils” com apareixen en l’organigrama d’Intervenció o de Secretaria, eliminant departaments que només fan papers, burocràcia. Pot donar serveis, que ara es donen en concessió, amb treballadors de l’Ajuntament, i aprofitar llicenciats i llicenciades que ara fan d’administratius, promoció interna. Pot negociar com pagar el deute o aclarir si és real, com ja està fent l’amic Lluís amb el deute amb Cespa, un deute que ens demostra el descontrol anterior, la contrata diu el que diu i Cespa ha de donar el servei que ha de donar, en un inici no existien extres i els extres posteriors ja hi eren inclosos, en el seu moment alguns ja vam expressar la malfiança amb la proposta de la concessionària, el temps ens ha donat la raó.

El govern de la Nova Majoria, els cinc partits amb quatre programes, ja hauria de tenir una proposta pressupostària. La plantilla ja hauria de saber les condicions o els canvis, de moment sembla que només s’ha dit de retallar sous o despatxar personal, ja hi ha hagut acomiadaments, algun d’improcedent pel que sembla i que costarà diners.

Abans de les eleccions semblava que ho tenien molt clar i potser per això el partit principal, CDC i el seu soci Unió, van recuperar part de l’electorat perdut l’any 2003, encara que no van ser els guanyadors. Ara, quasi sis mesos després, no tenim rés, només hem vist molta queixa i cap proposta de futur i no tenim pressupost i sense pressupost no sabem realment què pensen fer.

I TÚ +

De nou aquesta sembla que torna a ser la màxima política a casa nostra. Els anteriors  sempre ho han deixat tot malament, molt pitjor de quan van rebre el govern de mans dels que ara tornen a governar. És la resposta fàcil per tapar el fet de no tenir projecte. Els anteriors sempre ho han fet fatal, és la excusa perfecta per no donar compliment ni a les promeses de campanya ni als programes electorals, els convergents ho han fet a la Generalitat, recordeu allò de “ni mossos, ni metges, ni mestres” o lo del pacte fiscal o el dret a decidir. Han retallat la sanitat i la educació i el pacte fiscal....

I ho fan a Sitges. En els programes dels partits de la Nova Majoria es podien llegir coses com “potenciarem el Rusc” i ara el tanquen; rebaixarem el sou dels electes un 30% i només ho han fet un 4%; no hi hauran càrrecs de confiança i de moment ja hi ha una que guanya més que l’alcalde i a un altre li han doblat el sou. Ara volen fer creure que no coneixien el deute municipal, uns 65 milions d’euros, i que encara no saben que cal fer, quan es van passar tota la precampanya i la campanya parlant del deute dels 70 milions.  I el darrer acte de teatre ha estat el rebombori al Ple al voltant de les despeses pagades amb Visa, unes despeses excessives i que en alguns casos possiblement no tenen massa justificació. Unes despeses fruit de les preses de l’alcalde Baijet per consolidar el seu projecte de futur, un projecte interessant però que demana temps per consolidar una base segura, fet que va aprofitar la buròcrata regidora dels diners per teixir la seva xarxa d’interessos, demostrant un desconeixement total del rigor necessari per administrar els diners públics que són de tots, com ho demostra l’ incompliment del segon Pla de Sanejament i la quantitat de factures per pagar sense partida pressupostària aprovada. I, tanmateix, unes despeses fruit de l’afició algun regidor a la bona taula. Però és trist descobrir que els que més teatre han fet , són els que ells o els seus partits abans han fet el mateix, no tenen memòria,  han degut oblidar els dinars a La Fragata, amb filet, Viña Tondonia i Cohiba, dies després de perdudes les eleccions del 2003, o ....Mireu, el 2003 hi va haver un canvi de govern i vam entrar a governar les esquerres, jo vaig tenir l’honor de formar part d’aquest govern, i el cert és que ens vam trobar més de 19 milions d’euros de deute financer, més de dos milions en factures per pagar, la caixa buida i es va haver de demanar un crèdit per pagar les factures i les nòmines. Es va actuar, es va fer un Pla de Sanejament i es va tancar el 2006 amb superàvit.

Treure possibles draps bruts per amagar la manca de projecte o per justificar accions impopulars, no es una bona manera de fer política. La transparència és necessària, és important saber com es gasten els diners públics i com es justifiquen i, tanmateix, és imprescindible tenir projecte. El projecte polític s’explica en els programes electorals i es fan per ser executats en cas de governar. He participat en la elaboració de diversos programes electorals, sempre pensant en complir-los en cas de governar, com vam fer els dos regidors d’Esquerra del 2003 al 2007, ara tinc la sensació que els quatre programes electorals que ara governen a Sitges són paper mullat, no hi ha projecte, només hi ha revenja i sectarisme i el moment demana projecte i compromís, demana política amb majúscules i si algú s’ha gastat el que no tocava o que ho torni o al jutge, però deixeu de fer teatre. Sitges necessita i es mereix un govern que governi, amb projecte, amb solucions i amb criteri, i ,de moment, no el tenim. De moment tot han estat fotos i accions per acontentar els seus, acomiadaments improcedents, avisos de tancaments i queixes i oblits. El proper pas hauria de ser el de la presentació del pressupost, un pressupost que segons algun dels programes electorals hauria de ser de 30 milions d’euros......dotze menys que el del 2011 i uns vuit per sota dels ingressos possibles, una demostració més del desconeixement i la manca de projecte.

Han guanyat....paciència

Han guanyat, rés a dir, la ciutadania ha parlat i ha decidit, uns quants no ho han fet i s’han quedat al sofà. El PP torna a tenir el poder a les espanyes i ja han començat els missatges contradictoris, on abans reclamaven als socialistes els diners del fons de competitivitat, diners que ens deu Espanya, ara és un ja ho veurem. La Camacho defensant el tri-lingüisme a la escola i callant quan li pregunten si intentaran abolir el sistema d’immersió, educació és competència de la Generalitat ho tenen difícil. Però no hem de ser catastrofistes, la realitat del moment deixa poc marge, cal continuar prenen decisions i fent accions per reconduir el sistema. Molt possiblement el que hauria de fer en Rajoy és recuperar algunes de les regulacions que va desmuntar l’Aznar, recuperar una banca pública de veritat, defensar la sanitat i la educació pública, defensar l’estat del benestar que tant ens ha costat construir davant els atacs de certs grups, si vol complir amb el seu electorat. En Rajoy haurà de generar el marc propici per que les pimes i els autònoms, autèntics motors de la economia, puguin treballar i créixer, ho ha dit en campanya, encara que la realitat ens diu que només s’escolta el que diuen els de la CEOE, els de la gran banca i els de les grans constructores, els grans productors d’aturats, els que per fer quadrar els llibres, per millorar el valor de les accions en borsa i presentar beneficis estratosfèrics, no tenen cap problema en despatxar gent, aquests són els que aconsellen al nou president, glups....

Cada cop més, els economistes senyalen directament a certs grups financers com a provocadors de l’actual crisi. Uns grups que han pogut actuar amb plena llibertat gràcies a les desregulacions fetes durant els 80 i els 90 pels neoliberals, Aznar a Espanya. Quan van aconseguir que tothom acceptés que els mercats, encara no sé què són, s’autoregulaven, van començar la seva feina per omplir-se totes les butxaques, primer als USA amb les hipoteques escombraries i altres “productes” financers, ara a Europa especulant amb el deute públic. El fet, és que la política d’un grup, d’un pensament, ha obert la porta que ha provocat aquesta crisi, on uns pocs s’estan enriquint a cabassos i uns molts ens estem empobrint. No tenen escrúpols per si les seves accions arruïnen tota una societat, els mateixos que els hi van obrir la porta faran creure a la ciutadania que els poden treure del forat, resultat majoria absoluta del PP, guanyada sense esforç, sense dir que pensen fer, només dient allò que vol sentir la gent, que hi haurà feina per tothom. Un engany.

Molt possiblement tornarem a uns dies on la realitat del carrer camina per un cantó diferent, ja en aquests moments veiem com moltes pimes s’han llançat a exportar, veiem com la crisi no afecta a tothom. Ara més que mai ens calien uns governs decidits, no en retallar drets socials, decidits en enfrontar-se a aquests grups i canviar les normes del joc. Ni a Barcelona, ni a Madrid tenim aquests governs, només podem esperar quedar-nos com estem i esperar una nova oportunitat i que la veu de l’ independentisme, els 3 d’ERC a Madrid, no deixi en cap moment de demanar justícia per Catalunya i la seva gent, amb la consciència que si no patíssim l’espoli constant del 9% del PIB, Catalunya afrontaria d’una forma molt diferent aquesta crisi. Nosaltres patim dues crisis, la mundial i la provocada per l’espoli espanyol.

Han guanyat, ara que arreglin el que en bona mesura van ajudar a provocar, paciència i esperança en temps millors. Som més aprop del somni, el cami continua, guanyi qui guanyi a Madrid. Nosaltres hem de continuar creant un nou estat d'Europa.

I els diners?

Crisi, crisi, crisi, fa massa temps que només parlem de crisi, de retallades, de mesures per enfortir i assegurar el sistema financer, i d’atur, de tancament d’empreses, de reducció de sous i de prestacions socials. Fa massa temps que hem de suportar lliçons dels que en part van provocar l’actual crisi, el PP i la seva bombolla immobiliària, els que critiquen i no proposen alternatives, ara ho hauran de fer. I, tanmateix, fa massa temps que suportem l’ambigüitat, el dir una cosa aquí i una de diferent a Madrid, el prometre en campanya i posar una excusa per no fer-ho un cop aconseguit de nou el poder, que és el que fa CiU, ho fa a la Generalitat i ho fa a Sitges.

La realitat ens diu que a Catalunya, la crisi s’afrontaria de forma diferent si els diners que paguem d’impostos els gestionés la Generalitat, com fa Euskadi o Navarra, si existís el concert econòmic, que Catalunya li pagués a Espanya els serveis rebuts, clar que ens hauríem de preguntar de quins serveis parlem. En aquests moments és sabut i reconegut, que el dèficit fiscal representa, pel cap baix, el 9% del PIB català, uns 20.000 milions d’euros l’any. Uns diners que no tornen a Catalunya, on són? Potser en pagar els funcionaris d’Extremadura, més del 20% de la població, a Catalunya el 9%. Potser en mantenir l’aeroport d’Albacete que rep un vol diari o en fer xarxa d’AVE per fer el fatxendes a Europa. Potser serveixen per subvencionar les pèrdues en les autopistes de peatge de Madrid, fet que recolzar el portaveu de CiU a Madrid, en Duran i Lleida, potser per això és tant estimat a Espanya, perquè per a ell sempre és primer Espanya, i nosaltres hem de veure com les obres de la N-II i la N-340 es converteixen en un focus constant de problemes, no es fan, no es paguen indemnitzacions, s'ha destrossat el territori.

Amb aquests diners, els nostres diners, la Generalitat podria recolzar les petites i mitjanes empreses, les que generen llocs de treball; podria mantenir l’estat del benestar, al que tenim dret; podria invertir en formació, cultura, en futur. Però no els tenim, els té Espanya i és aquest el problema. Espanya és el problema, és la seva mentalitat colonialista de xuclar recursos i apostar per l’aparador i la immediatesa, que és el que va fer el PP amb l’Aznar al capdavant i ha produït 2 milions d’aturats en el sector de la construcció, deutes municipals com el de Madrid de 7.000M€ o aeroports com el de Castelló que no té ni permisos.

El problema és Espanya, ser una regió d’Espanya ens costa molts diners i Espanya no ens ho reconeix. Catalunya és una de les quatre regions motors d’Europa, amb la quarta renta per càpita i hem de veure com la Generalitat pateix financerament i Espanya, el seu govern i el principal partit de l’oposició, ens donen lliçons de política econòmica, quin morro. La solució al problema és eliminar-lo, aconseguir el concert econòmic o millor, que Catalunya esdevingui un nou estat membre d’Europa i els nostres diners els administrarem nosaltres.

I EL CATALÀ?

En els darrers anys, molt s’ha parlat de la necessitat de diversificar l’oferta turística, atès que el model clàssic de sol i platja és un producte més que madur. Es parla del turisme relacionat amb l’esport, amb la cultura, amb el coneixement , amb la identitat, amb....El cert és que el que cal és potenciar els fets diferencials, llavors, com és que Turisme de Sitges oblida el català, la llengua pròpia de Catalunya. És el llegat de la regidora dels diners, la fins fa poc regidora socialista de promoció econòmica? És evident que la defensa del català no era una de les seves prioritats, ho eren el burocratitzar el sistema i fer creure que això era gestionar o generar un núvol al voltant del somni de l’alcalde i així fugi de la realitat, o col•locar i contractar amics i coneguts tots de fora, de fora de Catalunya.

En els darrers dies hem vist com de les faroles de Sitges pengen tres banderoles diferents, una que anuncia una obra musical, crec; la que ens parla d’una exhibició de cotxes esportius i de luxe a La Fragata i la que anuncia la Gay Pride. En totes aquestes banderoles apareix l’escut de Turisme de Sitges i en cap veiem paraules en català, tot en castellà, anglès i francès, el català, la llengua de Catalunya i la seva cultura, no apareix per enlloc. És que els catalanoparlants no tenim dret, a Sitges, a rebre informació d’aquests esdeveniments tant diversos?

Jo creia que la funció de Turisme de Sitges era fomentar el municipi i les seves activitats per captar visitants i generar activitat econòmica, no pas la de renunciar a la identitat, renunciar al català és renunciar a un dels trets més importants de la nostra cultura, la llengua, una llengua mil•lenària que traspassa fronteres, amb prop de deu milions de parlants i una forta presència a internet. I Turisme de Sitges no vetlla pel seu ús, és evident que el llegat de la fins ara regidora és real i no només ha omplert els calaixos de factures, ha oblidat on som.

Voldria creure que el nou govern, el pentapartit que diuen representar a la nova majoria, sí vetllarà pel català en tot allò que l’Ajuntament i tingui interessos, com és Turisme de Sitges. Clar que vist el nou cartipàs, el dubte apareix, la promoció econòmica i el turisme són en mans dels regidors del PP. Estem parlant del partit que va portar el nostre Estatut al Constitucional, que denuncia totes les normatives fetes per defensar i promoure la llengua, que intenta acabar amb el sistema educatiu d’immersió lingüística, elogiat per la Comunitat Europea, que a València i a Mallorca esta intentant que el català esdevingui una llengua de segona i així desaparegui, que li molesta tot allò diferent al pensament únic que ens recorda èpoques anteriors. Vull creure que l’amic Jorge no té aquest pensament, que l’alcalde vetllarà, atès que nacionalista o això és el que diuen els seus votants convergents, pel respecte vers la nostra llengua. Un respecte que no costa diners i no compromet el compromís electoral de fer un pressupost municipal de només 30 milions d’euros, de 42 a 30 és un bon salt. Ni demana contractar personal, només demana un posicionament clar, mantenir-lo i actuar, i coneguda l'ambigüitat convergent......

REFLEXIONEM

Avui és dia de reflexió, ho això ens volen fer creure, atès que si fos realment un dia per la reflexió abans de les eleccions, no hauríem de rebre cap missatge extern que ens parli de la campanya. Els mitjans ens parlen, el material de campanya és penjat per els carrers, i molts candidats avui han passejat molt, molt més que altres dies, pel seu municipi, fent veure que era un dia normal.

El que ens hauria de fer reflexionar, són els centenars o milers de persones, que han ocupat places per expressar la seva indignació amb certs aspectes del sistema social en el que vivim. És evident que la crisi, els motius que ens han portat a patir-la i qui son els principals afectats, fa dubtar molt del bon funcionament del sistema.

No és acceptable tot el que està succeint amb l’habitatge. Durant anys, els sectors neoliberals, van menysprear el lloguer i van actuar perquè la ciutadania adoptés el pensament de que qui no era propietari no tenia drets. Durant els anys de govern Aznar, les entitats bancàries, d’acord amb els promotors, donaven hipoteques a tothom , i així es va crear una falsa sensació de riquesa i d’ocupació, que algun dia havia de petar. I no és acceptable que quan en el Congrés de Madrid es proposen mesures pels afectats, en ZP d’acord el PP, les rebutgi no fos cas que l’estabilitat de les entitats financeres perilles. Quins collons, els hi preocupa més que el conseller delegat de Banesto cobri els seus milions d’euros, que no la bona gent que es queda sense el somni que li han fet tenir de tenir casa pròpia i han de continuar pagant el deute. Cal retornar al lloguer, als diners a casa.

No és acceptable veure com empreses que plantegen despatxar gent, Telefónica, reparteixen bonificacions entre directius i deslocalitzen tota la feina que poden. Sembla que hem d’oblidar, que aquesta empresa era pública, feta amb els impostos dels nostres grans, que l’Aznar la va privatitzar i va vendre a un amic, i en ZP no diu rés. Com en el seu moment vam haver de veure com la gent del PP feia l’impossible perquè Endesa no fos catalana, on té el seu principal mercat, i ha acabat italiana, i en ZP i els seus no van dir rés ......

No és acceptable veure com retallen l’estat del benestar , com s’avalen crèdits als bancs i aquests no financen les empreses petites i mitjanes, que són les que generen llocs de treball. I no és acceptable veure com el partit socialista no fa rés i el PP es dedica al que més li agrada, a difondre el missatge de la por i de la destrucció de la confiança.

Entenc que la gent ocupi els espais públics per donar veu a les seves queixes. Amb el que no hi estic d’acord és en el fet de fica en el mateix sac a tota la gent que d’una forma o altre fa activitat política. En les eleccions de demà hi trobem milers de persones, la gran majoria, que han decidit posar el seu nom en una candidatura, encara que això representi robar temps a la família o a l’oci, per treballar després per mirar de millorar la qualitat de vida de la ciutadania en el seu municipi, que volen que els seus ajuntaments funcionin correctament, i no demanen rés a canvi. Com a militant d’Esquerra, puc parlar d’honestedat, de mans netes, de no rebre donacions de privats i no deure favors a ningú, i puc parlar de molta gent que al Penedès es presenta per no rés, de càrrecs electes que renuncien a les dietes d’assistència per ajudar a les finances municipals. No som el PP, que vol el poder per afavorir els negocis dels seus amics. No som el PS...que vol el poder per tenir els seus col•locats en les diverses administracions. No som els de CiU, que es creuen que tenen dret a manar. Portem anys picant pedra per aconseguir eixamplar la base social necessària per aconseguir la Independència, per crear les estructures d’estat necessàries per assegurar mantenir l’estat del benestar que ens mereixem i que constantment reflexionem i debatem i ho continuarem fent independentment dels resultats de demà.

PODEM ESCOLLIR

Les eleccions municipals s’apropen, dues setmanes i a votar. De nou, com cada quatre anys, podem decidir qui volem que ens representi ,i potser governi, durant els propers quatre anys, en el ple municipal, i a Sitges hi ha molt on escollir, o no.

Tenim partits de dretes espanyolistes, que sempre que poden parlen en castellà. Tenim conservadors catalanistes que es creuen que només ells tenen el dret a governar, i que creuen que fer oposició és estar dient sempre que tot es fa malament i tot està fatal. Tenim el centreesquerra catalanista, amb dependència espanyolista i un aparell de partit que imposa i treu candidats i no demana compromís ideològic, només tenir el carnet i així es pot anar just darrera del líder, encara que abans s'hagi estat escollida per un altre partit. Tenim el multi etiqueta d’esquerres. Tenim independents de tota la vida, els de sempre i els recuperats. Tenim els independents oportunistes, que desconeixen que vol dir fer política, pactar o arribar a un consens. Tenim la novetat dels independentistes de dretes i dels alternatius que van d’antisistema, ambdós, desconeixedors de la realitat. I tenim a Esquerra Republicana de Catalunya.

La candidatura que presentem a Esquerra a Sitges, és una candidatura de renovació, és cert. No només canvia la cap de llista, a Esquerra de Sitges estan canviant moltes coses. Tornem a tenir local, se’ns torna a apropar gent, estem recuperant la credibilitat perduda el 2007. Esquerra torna a ser una opció interessant, que té els peus al terra i fa i vol fer política de la de veritat, de la que serveix per planificar i modificar la realitat, per millorar la qualitat de vida de les persones, una política que sap fer, com ho va demostrar en el període 2003/07 com a part del govern municipal.

Al voltant de la nostra cap de llista, l’Aurora Carbonell, ara si, ens hem agrupat un important grup de persones, militants i independents, amb coneixements i capacitats diverses, amb un projecte clar per Sitges, que creiem en la base ideològica d’Esquerra i de la importància de la feina als municipis per aconseguir la fita que ens ajudarà a viure millor, la Independència. Som conscients que cal reestructurar i aprimar la estructura de gestió de l’Ajuntament, fer-lo més eficient, transparent i proper. Que, d’acord amb la iniciativa privada, cal diversificar molt més l’oferta turística, aprofitant el paisatge, natural i urbà, que ens envolta. Que volem fer la nova biblioteca polivalent i del segle XXI que Sitges necessita. Que Sitges i el seu Ajuntament té futur, i a Esquerra hi volem participar activament en el disseny d’aquest futur.

En aquest grup, el lloc a la llista no és el més important, jo hi vaig el sisé, ho és el fet que tothom és conscient que comença una nova etapa per Esquerra a Sitges, més oberta i menys dogmàtica, on les diverses opinions són importants i cap ho és més que l’altre. Estic content de ser part d’aquest equip, torna a ser l’Esquerra que m’agrada, on els personalismes i els interessos personals no hi tenen lloc, hi ha il•lusió i ambició.

No cal dir què votaré el proper diumenge 22 de maig. A votar per l’Aurora, a votar per Esquerra.

I l'Agnès?, i la Vegueria?, i.......?

No m’acostumo amb aquesta pràctica, massa estesa, de prometre i omplir-se la boca amb propostes que no es pensen complir. Unes eleccions no poden ser excusa per fer-ho, en política no tot si val i cal tenir ètica.

Ara fa uns mesos, vam sentir com els que van guanyar les eleccions s’omplien la boca dient que els ajustos necessaris en les finances de la Generalitat no afectarien ni a mossos, ni a mestres, ni a metges, o parlaven del pacte fiscal amb Espanya, o al Penedès no deixaven de parlar de fer la Vegueria del Penedès .

Les retallades en sanitat ja les anem coneixen. Tancaments d’espais, menys personal, però no sentim parlar de mesures per reduir la despesa farmacèutica o de re negociar el que paguen altres autonomies per utilitzar la nostra xarxa sanitària, no fos cas que Espanya o algun lobby s’emprenyés.

El “govern dels millors” retalla en política social per reduir la despesa pública i paral·lelament redueix la fiscalitat als més rics. Som en mans d’uns tecnòcrates neoliberals acostumats a la xerrameca i no complir la paraula.

És en el sector de la Educació on Sitges pot patir les retallades de forma més important. La construcció de la nova escola Agnès és en suspens, de moment cal esperar el nou pressupost de la Generalitat, diuen que al juny, després caldrà saber si la Consellera convergent d’Ensenyament abans Educació, no és el mateix ensenyar que educar, ha donat prioritat a l’Agnès. Potser per decidir-ho espera el resultat electoral? O potser és que li preocupa més la concertada i la privada. Les famílies no es mereixen això, després dels retards per qüestions urbanístiques, de conèixer el projecte, ara no els hi poden dir: “ja veurem, hem de definir prioritats....”o qualsevol cosa, xerrameca sense compromís real, com sempre. I que ningú oblidi que és la Generalitat qui ha de construir aquesta escola, i ho fa amb els impostos que no ens espolia Espanya, sense espoli no hi hauria problema financer a la Generalitat i aquests aprenents de gestors, que no aspiren a governar, no podrien afavorir als seus amb retallades i baixades d’impostos als que més tenen.

Abans del 28N, els convergents van dir per tot el Penedès que ells sí que farien la Vegueria del Penedès, que només ells treballaven per aconseguir-la. És evident que en cap moment van reconèixer la veritat, ha estat Esquerra qui ha treballat pas a pas per obrir la porta a la Vegueria del Penedès, fent la Llei de Vegueries, que preveu la reducció d’administracions, i fent l’Àmbit de planificació Territorial del Penedès. Sense l’Àmbit no es pot fer la Vegueria. Però un cop guanyades les eleccions, els convergents es treuen la careta, les Vegueries no els hi interessen, els d’Unió no les volen i sembla que són els que manen, i volen aturar la Llei de Vegueries. Com volen fer la Vegueria del Penedès si no desenvolupen la Llei?

A Sitges necessitem l’Agnès, ja fa masses anys que aquesta mainada estudia en barracots i el projecte ja fa molts anys que és en procés, va començar amb Esquerra al Govern, deixant el projecte pràcticament enllestit, però han passat quatre anys i ara no sabem si la consellera convergent la considera prioritària.

Al Penedès necessitem la Vegueria, però els convergents ja han tornat al “ara no toca” dels vells temps, al tactisme i la xerrameca, al dir aquí una cosa i allà el contrari. Ja tornen a tenir el poder i ara toca desmuntar el que han fet els altres per tornar al de sempre.

I a Sitges? tampoc es queden curts, de moment parlen de fer una nova biblioteca, vella reivindicació d’Esquerra, de millorar equipaments esportius i de reduir el pressupost un 30%. No encaixa: que es retallarà per fer la biblioteca? Amb quatre sous de càrrecs de confiança no es paga una biblioteca.

A Esquerra tenim clar que en aquests moments no es pot prometre rés, volem fer la biblioteca, però primer cal reorganitzar , aprimar i fer més eficient l’Ajuntament, i fer-ho en sis mesos millor que en un any. No ens tornem boixos per prometre ni per fer equipaments que després no es poden mantenir. Un exemple de com actua Esquerra: com a regidor de Medi Ambient, només vaig fer un equipament, L’Hort dels Avis, la seva realització no li va costar un euro a l’Ajuntament i del seu manteniment només paga el consum d’aigua, i el resultat és un grapat de persones grans feliços amb el seu hort.

Menys parlar i més actuar, menys tactisme i més pensar en les persones, no es pot dir una cosa abans de les eleccions i actuar de forma diferent al guanyar-les, no és ètic, no és honest. Crec en l’acció política honesta, en el servei públic, en que governar és planificar el futur i que la bona gestió és fruit del bon govern. Vull governants i no xerrameca.

SOM I FEM

Som i Fem, aquest és l'eslògan d'Esquerra per les Municipals 2011 a Sitges. Unes municipals que es plantegen complicades, la situació financera de molts ajuntaments és greu, han baixat molt els ingressos extraordinaris i amb els ordinaris no es cobreixen les despeses. Molts ajuntaments demanen un corrector, algú que amb mà ferma, reestructuri sense por l'organigrama, posi ordre als serveis i estableixi unes noves normes del joc. Els ajuntaments, amb els recursos de que disposen, no poden continuar construint equipaments, donant subvencions......

Els nous gestors polítics han de tenir clar que la solució no és aconseguir generar més deute o incrementar taxes. El primer que s'ha de fer és gestionar de veritat, tenir clar quin és el model de municipi que volem, qué és prioritari, i aconseguir fer del dia a dia una rutina. En segon lloc, cal ser realment transparent i fer que la ciutadania participi de les decisions i conegui la realitat económica i social de cada proposta. I en tercer lloc, els nous gestors polítics no han de tenir por del que diran, ni fer cas del m'han dit, hem d'acabar amb la política de passadissos i rumors, de la gran declaració buida de contingut, per pasar a la política dels fets i la claredat, dels missatges clars.

Vull creure que la renovació a Sitges va per aquest camí, abandonant l'anterior. Ens calia una renovació i en part s'ha fet, ara cal que la ciutadania ho vegi. Amb aquesta renovació es tanca una etapa, amb un balanç desigual, s'ha consodilat la secció local, pero no s'ha deixat de fer política personalista. Vam estar a govern, jo vaig tenir el goig de ser un dels dos regidors, pero no es va aprofitar per creixer, els interessos personals, amb nom i cognoms,ho van engegar tot a rodar. De la feina que vaig fer a govern, n'estic satisfet: 3 ordenances, ampliació espai PEIN, reserva marina, catàleg d'arbres singulars, increments de la recollida selectiva, control real de les pedreres, implantacions d'energia solar......pero en el 2007 això no es va voler dir en campanya, els interessos d'un parell i la por de la regidora, ho van amagar, jo molestava.

Vull creure, que les coses han canviat, la regidora es jubila, la nova cap de llista, per cert, vaig ser jo qui la va proposar a la executiva d'acord amb les propostes de la Regional, sembla tenir un tarannà molt diferent, més oberta i realista i menys dogmàtica. L'inici de la renovació real a Sitges ha començat, crec que amb bon peu, esperem que els resultats electorals ho ratifiquin i recuperem part dels vots perduts al 2007, ara tenim una bona cap de llista, la llista és més atractiva i el programa s'està tancat amb uns punts molt més realistes, l'esperit del 2003 que ens va portar a doblar vots i regidors ha tornat en part.