Programa, programa, programa

 La proposta de les diferents candidatures que ens demanen el vot en unes eleccions, és el que coneixem com a programa electoral. En un principi, aquest programa és el conjunt d’accions, de conceptes, que haurien de motivar votar una o altre candidatura. Aquest programa, hauria de ser una mena de contracte de la candidatura amb la ciutadania. I els contractes s’han de respectar i cal donar-les compliment.

Soc dels que penso, que un programa no ha de ser una carta als reis plena de propostes per tenir content a tothom, si no que hauria de ser l’expressió del model de poble pel que es vol  treballar com a electes i per això es demana el vot.

Però la realitat és una altre. Massa sovint veiem com els programes són paper mullat. Massa sovint, escoltem candidats que no saben que hi posa en el programa que diuen defensar, i encara menys, saben que vol dir el que hi posa. I massa sovint, llegim programes plens de vaguetats que en el moment són els tòpics de moda o imposicions dels partits que res tenen a veure amb les necessitats del municipi.  

Per comprovar que, per segons qui, el programa és paper mullat, no cal anar gaire lluny. El programa d’ERC a Sitges de l’any 2015, deia en el seu apartat relacionat amb la transparència, punt 7.7.1: “Els nostres càrrecs electes no es presentaran a més de dues legislatures”.... la sra.Carbonell serà candidata per cinquè cop i com a cap de llista ho farà per quarta vegada. Molt coherent no ho sembla. Com no es coherent, després de vuit anys governant, fer reunions pels barris per conèixer les seves necessitats. Durant vuit anys no s’ha assabentat?  Serà que només surt del despatx per fer-se fotos o adular dirigents del partit?

Als electes cal exigir-les coherència, atès que la seva activitat repercuteix en les vides de tota la ciutadania, per be o per mal. Donar compliment als programes és un acte de coherència, és evident que en un govern de coalició tothom renuncia a punts del seu programa, però no al programa, si ho fan només és senyal que és la cadira el que volen. Qui diu fer política per tenir una cadira, no fa política, cobra un sou. És evident que els electes han de cobrar per la seva dedicació, i el millor que es pugui, atès la responsabilitat que tenen, que no és una altre que treballar per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, i, vull creure, que tothom vol el millor per tothom.

Cal que els i les candidates expliquin be la seva proposta, el seu programa. Cal que llegeixin, analitzin, contrastin i no vagin a cop d’argumentari. Cal que entenguin el que ens expliquen o millor que callin. El passat dilluns, al debat per parelles a la Sitgetana, organitzat per l’Eco, vam sentir parlar molt de sostenibilitat i va quedar clar que la majoria dels candidats i candidates que van parlar no tenen ni idea de que parlen, començant per l’actual alcaldessa, ni idea. Per cert, les bocanes dels ports, ens agradi que no, s’han de dragar i aquesta sorra és, en part, la que hauria d’abastir les nostres platges, ara minvades per la munió de ports que aturen el flux natural de la sorra.

Programa, programa, tothom els hauria de llegir, encara que sigui en diagonal. I qui més ho ha de fer són els i les candidates, ho fan?

publicat a l'Eix Diari, bloc Pensaments

 

13 són 13, Sitges ampli i plural

 

Ja les tenim, 13 i cap més, ni més ni menys. Els votants sitgetans tenen on escollir. Candidatures de tota mena, amb o sense ideologia i principis. Amb uns programes farcits de propostes, que, majoritàriament, si arriben a govern, no executaran. Amb llistes farcides de bona gent i bones intencions i alguns desitjos de preservar o aconseguir una cadira i, a ser possible, ben pagada. És el festival de cada quatre anys.

Alguns dels que es presenten, ara governen, i poden fer gala de la tasca de govern? Poc o gens. És el que passa quan no hi ha projecte real i els membres del govern actuen sense coordinació ni lideratge, sense ser un equip. I el desgovern, ho pateix la vila. Una vila que viu, principalment, del turisme i veu els seus carrers deixats, amb escàs manteniment, parets plenes de grafits i cartells, tot hi haver ordenances que ho prohibeixen; escocells buits, molts cops després d’haver talat arbres catalogats, Av. Del Vinyet o Av.Navarra en són exemple;  papereres sempre plenes, tot i pagar una fortuna per la neteja viària i la recollida de la brossa;  o platges sense sorra, tot hi que fa 20 anys que es treballa pels esculls submergits i que la llei de ports diu el que diu. Ens diran que si el covid, que si els tècnics, que si el llegat rebut, però la realitat és que bona part del govern ja va governar en l’anterior Mandat, començant per la mateixa alcaldessa. Han gestionat 250 milions d’euros durant aquests quatre anys i no sembla que de forma gaire eficient. I, com en el cas del grup de l’alcaldessa, han renunciat a la seva ideologia, a ser independentistes i d’esquerres. Fins hi tot, han pactat amb els del 155 per mantenir la cadira. Els principis d’un projecte polític desapareixen davant un bon sou. La mediocritat no té principis, com no és coherent. Quina coherència hi ha en aparèixer surfejant a TV3 a sobre la draga tot dient que ja hi ha sorra, com va fer l’actual alcaldessa en l’anterior Mandat, era regidora de platges, i en aquest Mandat, negar aquesta sorra atès que a algun soci de govern no li agrada, i als socis cal tenir-los contents, no fos cas que la cadira perilli.

Quan veig com el projecte, erc,  en el que vaig estar implicat durant 18 anys, salta pels aires per una colla de mediocres, no puc callar. M’han fet fora per no fer-ho, callar, per no fer el que als cacics del territori els hi interessava, col·locar titelles. I en el cas de Sitges, emprenya veure com els que parlen de transparència són responsables d’un web on no hi són les ordenances municipals, els decrets o altre informació que pot ser d’interès per saber que es fa a la casa gran. I quan els hi parlen del desgavell a la hisenda local, tot és culpa dels tècnics. Suposo que culpabilitzaran als tècnics dels fraccionaments indeguts, no oblidem que estan fent fora a tota una presidenta del Parlament amb aquesta excusa, denunciats en el darrer ple atès que el mateix interventor ho diu en els seus informes. Culpabilitzar altres és el que han fet amb un concurs de la brossa car i amb molt de retard i amb uns resultats dubtosos. O amb el desgavell del concurs de les guinguetes. I per no parlar de com s’han gestionat els  diversos romanents, on intervenció ha estat dient que el destí dels recursos no era el més adient. I podríem continuar, però que dir d’un govern que tracta a la oposició amb prepotència i poca educació, intentant amagar informació. Mediocritat.

Com deia, 13 candidatures. L’espanyolisme hi és molt ben representat. Un parell de propostes municipalistes i la mediocritat. I un parell de propostes interessants, que ara no governen. Dues propostes encapçalades per dones gens mediocres, independentista una, sobiranista l’altre, amb punts comuns de programa i amb grans diferencies, que difícilment es posarien d’acord, però quin gran favor li farien a Sitges si ho fessin.

Sitges necessita projecte, propostes per tirar endavant el Fantàstic, per tenir més habitatge públic, per tenir uns carrers cuidats, per tenir una comunitat energètica de veritat, per diversificar la proposta turística, per millorar la relació amb l’espai natural tant marítim com terrestre, per ser una societat del Segle XXI tot respectant les seves tradicions i que torni l’alegria i el dinamisme als carrers de la vila. I a Sitges no li calen volades de colom promocionades per especuladors que només serveixen per fer titulars i fotos de l’alcaldessa. Sitges necessita nivell, que ara no hi ha.

Ja sonen els tambors electorals

Les maquinàries de propaganda ja funcionen a ple rendiment, les xarxes ja bullen de missatges, la majoria, buits de contingut. Ara toca presentar candidats que parlin de tot per no dir res, no fos cas que qualsevol adversari, que tampoc té un projecte clar, aprofités alguna idea. Les cartes als reis, programes electorals, estan reben els segells per aparèixer a les nostres bústies, físiques o digitals. Però, hi haurà qui ens proposi autèntics propostes de futur?

A Sitges, a les propostes que es comencen a albirar, es parla de catorze possibles candidatures, de moment, poc de model i molt de foto i xerrameca. Només cal fer seguiment de l’alcaldessa, que vol renovar mandat. El gran èxit del seu mandat, ha estat l’impuls a l’habitatge públic, gràcies a la gran feina de la regidora Vigó, que no és del partit de l’alcaldessa, un impuls que ha de continuar i donar resposta a un dels greus problemes, l’habitatge. I la resta del govern de l’alcaldessa, que ha fet? Carrers amb imatge de deixadesa, concursos de les guinguetes amb problemes, platges sense sorra i ara l’alcaldessa ens parla d’obres, projectes de totxo, grans equipaments, el que sempre ha fet el psc i criticat erc, és el senyal de no tenir projecte de poble i només pensar en el dia passa any empeny.  És el que passa quan importa més tenir la cadira i el poder que defensar un model basat en uns principis, en un programa real i no en una carta als reis.

Sitges té un model de municipi clar, però li cal tenir un projecte de futur que faci retornar el dinamisme i l’alegria als seus carrers. La realitat d’avui voreja la tristor. Els possibles nous equipaments han de ser fruit d’una necessitat, no per recollir vots com ha començat a fer l’alcaldessa Carbonell. Però el principal equipament que cal tenir al dia, endreçat, és el mateix poble i ara tenim parets plenes de cartells i grafitis, massa punts negres amb la brossa, molts escocells buits, cablejat per totes les parets, per citar alguns exemples, i així portem des de fa massa temps. I, tanmateix, assistim a la lentitud en tirar endavant equipaments com el Casal de Castells, que fa anys que haurien de ser realitat o que ràpid s’apunta l’alcaldessa a projectes especulatius, Vallcarca, per fer-s’hi una foto amb un director general.

Calen idees, eficiència i compromís i sobren fotos i xerrameca. Ara tenim per endavant uns mesos de lo segon, l’alcaldessa  hi està abonada, ho ha fet durant tot el Mandat. Sitges mereix quelcom millor.

publicat a l'Eix Diari, blog Pensaments