Perdre les essències

L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat

És el que ens diu el diccionari.

Així podríem pensar que els principis bàsics, la base ideològica, d’un partit polític, és la seva essència, la seva identitat innata. El cert és que en els moments en que vivim, podem tenir la sensació, que la majoria de partits polítics, estan intentant diluir la seva essència per tal de no ser identificats amb un concepte clar i clàssic com pot ser el d’esquerra o dreta, socialdemòcrata o liberal, federalista o independentista, etc.

Ara veiem com la majoria dels partits polítics, s’afegeixen tots els “ismos”  que calguin per tal de guanyar vots, encara que això els hi representi aterrar en una perillosa ambigüitat o, fins hi tot, en la contradicció constant, i per no dir en la mentida i la manipulació. Tot ens indica, que sembla ser, que el que importa, és el poder i el conseqüent repartiment de cadires ben pagades. Per desgràcia, massa sovint, l’acció política dels partits no sembla orientada al principi bàsic de la política, a millorar la qualitat de vida de tota la ciutadania.

És possible que ens diguin, que s’actua així per tal de seguir tendències  i aplicar màrqueting en l’acció política. Però l’acció política no ha de seguir modes, ha de plantejar solucions pels problemes actuals i fer propostes de futur per una societat millor. I fer màrqueting en l’acció política, vol dir tenir un bon pla de comunicació per explicar el projecte, tenir clars els perfils dels candidats i informar, comunicar, amb honestedat.

I quina és la realitat, que fins hi tot el partit que se’ns presenta com a capdavanter  de la ètica, atès que combrega amb els principis republicans, en territoris com el Garraf, només sembla actuar pels interessos de quatre. Els interessa més una regidoria que els pugui portar a l’alcaldia, una direcció general molt ben pagada o algun càrrec al partit per fer el fatxendes.

Han perdut els principis, si és que algun cop els han tingut. I al no tenir principis, pensen que tot si val, fins hi tot la difamació i la mentida, i embruten a tot el col·lectiu que creu en aquests principis. Tenen el control i quan hi ha qui molesta, si cal, pressionen per que marxi o el fan fora després una bona campanya de mentides i difamacions.

Si volem ser un nou estat d’Europa, és evident que amb aquesta gent no ho farem, mai han treballat per aconseguir-ho. Només han treballat pel seu interès.

Aconseguir ser una República és una tasca col·lectiva on tothom  té una feina per fer. I, vull creure, que ho volem fer, per que tothom visqui millor, en una societat justa, amb principis, amb essència.

publicat a l'Eix Diari, febrer 2022

Hi ha ética?

Una persona amb actitud ètica en política, es podria entendre que és aquella que intenta actuar amb rectitud, tot seguint uns principis d’honestedat i transparència, on no tot s’hi val per aconseguir el fi desitjat

Quan es parla d’activitat política, s’hauria de parlar més sovint d’actituds ètiques, un dels principis bàsics del republicanisme, no perquè no existeixin, si no perquè massa sovint només veiem com tot el que es fa, és parlar del que diu qualsevol per anar en contra d’un adversari polític.

Molt possiblement, el problema és que hi ha massa personatges que es creuen polítics professionals o amb el dret de figurar, és a dir, gent que veu en la política un mitjà de subsistència i que per conservar o aconseguir un possible sou són capaços de tot, com inventar rumors, difamar, calumniar, fins hi tot trair companys de partit. Aquests personatges són la negació de la política i els hem d’escombrar.

S’equivoquen aquells que pensen que en política tot s’hi val, és normal que en aquests moments es parli de desafecció de la ciutadania amb l’activitat política, la imatge que se’n rep és el de la baralla, l’insult, la difamació, l’ús indegut dels diners públics. Massa mediocres, grimpadors, calumniadors, han arribat a l’activitat política, sort en tenim que en són pocs, però estan fent molt de mal.

L’activitat política ha de ser honesta i transparent, el seu benefici és el de la comunitat. És evident que aquells que hi dediquen el seu temps i esforços, s’han de guanyar la vida, però s’ha d’aconseguir que el fet de tenir carnet de partit, fer la rosca al líder o el que sigui que no representi treballar per millorar la societat, no hauria de ser motiu per cobrar de l’erari públic. Tanmateix, no ens calen polítics professionals, ens calen bons professionals, amb ètica i principis, disposats a dedicar-hi un temps, curt o llarg, a l’activitat política.

Les formes en política són molt importants, no pas per entabanar la ciutadania, sinó, per tenir un debat educat i respectuós entre les diverses opinions possibles. És important què es diu i com es diu, i que sigui veritat. És important donar compliment a les promeses i saber dir no quan cal. I és important no fer volar coloms per guanyar vots. Tenim la sort de viure en un país avançat, amb un alt nivell democràtic, econòmicament potent, ple de gent amb empenta, amb un alt nivell de justícia social. Un país amb identitat i cultura pròpia i reconeguda. No deixem que els mediocres, i els partits polítics, per desgracia, en van plens, els que fan ús de la difamació, de la calúmnia, de la mentida, per tal d’aconseguir els seus interessos particulars, sia per ser directora general, regidor o president comarcal, tinguin cap possibilitat d’actuar, si ho fan, tothom, excepte ells, sortirà perden. Al Garraf, ja hem vist com actuen, rebentant seccions locals i expulsant a qui molesta utilitzant difamacions i mentides com excusa, i es diuen republicans.

Catalunya és una gran nació, ha estat, és i serà feina de tothom aconseguir el que ens mereixem, ser un estat. Aquesta gent no treballa, per molt que facin veure que són independentistes, per aconseguir la República Catalana, les cadires són el seu objectiu. Perquè uns pocs no ens ho trenquin, cal dir no a la manca d’ètica i als mediocres.

publicat a l'Eix Diari, blog Pensaments