On són els principis?

Un dels mals que sembla envoltar l’activitat política, és la renúncia als principis ideològics bàsics inherents als diversos posicionaments

És possible que no sigui una renúncia, és possible que només sigui un total desconeixement dels principis que tenen i de què defensen les diverses propostes polítiques on, si no volem anar per lliure, ens podem integrar com a militants, associats, amics o qualsevol de les modalitats existents.

Aquests principis haurien de ser la base de les polítiques de present i de futur dels càrrecs electes i haurien de ser la guia d’actuació dels diversos partits o moviments polítics. Però la pràctica, la realitat, està molt allunyada del que hauria de ser. Fer política, no és ocupar una cadira com electe per només criticar l’adversari per fer un titular. No és posar pals a les rodes per tal que les propostes d’altres, encara que siguin adients, no tinguin èxit. No és fer joc brut per anar contra qui no pensa o actua com un voldria. Fer política és escoltar, analitzar i proposar, actuant sempre amb un principi bàsic, millorar la qualitat de vida de tothom.

Soc un utòpic, ho sé, atès que l’activitat política s’ha convertit en allò que no hauria de ser. Massa vegades veiem que fer política s’ha convertit en un joc d’interessos, brut, on només importa tenir el poder per assegurar la cadira, sia per un sou, sia per fer el fatxendes, sia per afavorir els interessos d’algun cacic o grup de pressió. Els qui actuen així, obliden que han estat votats per representar i defensar uns principis i un programa, sia com a càrrec electe o com a càrrec orgànic d’una entitat política. Els qui actuen així, acostumen a ser especialistes en donar copets a les esquenes dels que estant per damunt, en intrigar pels passadissos, en amagar informació i difondre falsedats i mai donar la cara. Pels nostres voltants en tenim uns quants.

Hi ha qui no només menteix als mitjans de comunicació, ho fa dins el partit, recolza difamacions si afavoreixen els seus interessos o dels amics cacics. És aquest un personatge de mirada molt curta, pocs coneixements i molta barra.

És evident, que per aquests personatges, els principis no existeixen. Per a ells la paraula ètica no té cap significat, respectar la dignitat d’altres no és important, prioritzar allò col·lectiu per damunt els interessos particulars és una quimera, la meritocràcia no existeix. Només són uns pocavergonyes que donen la pitjor imatge de l’activitat política, realment, no en fan de política i només posen pals a les rodes dels que fem política pensant en intentar aportar un gra de sorra que ajudi a millorar la qualitat de vida de tota la ciutadania.

publicat Eix Diari,blog Pensaments

La mediocritat dels cacics

Alguns d’aquests personatges, al Garraf, ja fa massa anys que no paren de remenar la cua intrigant contra qualsevol que els hi molesti

Un dels greus problemes que pateix, ja fa uns anys, l’activitat política, és el de la mediocritat d’una part important de les persones que s’hi dediquen a la mateixa. Hi ha qui ho fa com a modus vivendi, d’altres per interessos, diguem, mercantils, i hi ha qui ho fa per la necessitat de sentir-s’hi important. És evident, que el pensament de servei públic, de servei a la ciutadania, que hauria de ser el motor de tota activitat política, en aquests personatges, no existeix.

Aquests personatges, acostumen a fer molta feina de passadissos i quan hi ha qui pugui interferir en els seus interessos, no tenen cap escrúpol en mentir, difamar i manipular, fins hi tot, no tenen cap problema en vulnerar les normes i principis dels partits que diuen representar.

Alguns d’aquests personatges, al Garraf, ja fa massa anys que no paren de remenar la cua intrigant contra qualsevol que els hi molesti. Actuen com autèntics cacics. Som uns quants els que els hem patit. Ens han difamat en aquells entorns on hauríem d’haver trobat companys de projecte polític. Han mentit on calia, explicant un relat que justifiques les seves indignes accions. I ho han fet i ho fan, sempre aprofitant la mediocritat i la por dels que els envolten. Por a perdre la quota de poder aconseguida a l’acceptar el joc de les difamacions, mentides i manipulacions.

Aquests personatges, no acostumen a donar la cara, acostumen a utilitzar personatges tòxics de mena, com una que durant uns mesos va ser regidora, per tal de generar mala maror on veuen que no controlen. Són els que sempre adulen als caps i busquen el lloc més adient per fer-s’hi la foto amb ells i després les ensenyen als de sota i així donen a entendre que compten amb el recolzament dels de dalt.

Un d’aquests personatges, és president comarcal. Només cal mirar qui són alguns dels membres de la seva executiva, per saber com actua. Hi trobem la busca raons de Canyelles, el difamador de Sitges i la difamadora de Sant Pere de Ribes. Les joies de la corona juntes per riure les gràcies del president.

No ha tingut escrúpols en donar cobertura al boicot constant als que, durant anys, van fer funcionar la secció local de Canyelles, però no li reien les gràcies. Han amagat la seva feina, els van ignorar i mai els van recolzar, com tampoc ho va fer la presidenta regional. La busca raons ha estat el seu peó.

I que dir de com han actuat a Sant Pere de Ribes. En connivència amb un cacic, que va manar en el consistori, que juga a dues bandes, la doble militància està prohibida pel partit però el president comarcal no fa res. Aquest personatge sempre apareix quan la secció local creix i genera mala maror. S’han carregat la secció local, el grup municipal i, com va passar a Canyelles, militants que marxen. Així s’agraeixen els resultats històrics de les darreres eleccions municipals, o potser per això ha passat tot, al cacic local no li deurien agradar.

El president comarcal, no només no fa la seva feina, suposo que era més interessant utilitzar les taules públiques per fer coses privades amb la càrrec de confiança, nega informació a qui en té dret, menteix als mitjans de comunicació i difama davant els òrgans del partit. Una joia de personatge, sense principis ni educació, ni ètica. Un mediocre indigne de representar res.

publicat a l'Eix Diari, blog Pensaments