Com ja és tradició, una més en un municipi de tradicions, el plenari municipal és un trencaclosques amb nou peces de difícil encaix. Els acords posteriors a les eleccions municipals, van facilitar que la llista més votada, ERC, conformés un govern capitanejat per la primera alcaldessa republicana, gran notícia. Però aquest govern, llàstima, és feble, atès que és un govern de coalició i en minoria, ergo, primer negocien internament i desprès han de buscar qui els ajudi a aprovar qualsevol proposta presentada en el plenari, tasca difícil i esgotadora que demana plena dedicació al municipi.
Personalment, creia
que el pacte del Mandat anterior reeixiria amb el recolzament, ara sí que era
convenient, de la CUP. El moment històric del país, semblava portar a renovar
el pacte amb més força, però no, potser ambicions personals, com hem vist al
Consell Comarcal o la Diputació, o la incapacitat de dialogar per
incompatibilitats personals, han impossibilitat l’acord. El cert és que
JuntsxSitges, l’antiga Convergència, sembla ser que sospesa la possibilitat de
fer una moció de censura aliada amb el PSC, NH i Cs, sí, amb Ciudadanos, el
partit que dia rere dia insulta, amenaça o difama a qualsevol electe
independentista, sense comentaris. Però, tanmateix, sembla ser que els
socialistes estan parlant amb el govern, fent evident que necessiten governar,
potser tenen por de minvar encara més si no són a govern?
L’alcaldessa, ha
aconseguit un bon recolzament pels pressupostos, Carme Gasulla, amb qui, crec,
s’hauria de parlar de govern, però no és suficient. El PSC és una possibilitat,
però planteja contradiccions importants de país, ho veiem al Parlament. Qui
queda, si Junts no sembla estar per la labor? els més petits.