Un cop més, els resultats electorals no deixaven altre opció, a Sitges tenim un govern de coalició. Sembla ja una tradició tenir governs municipals amb sigles de diversos partits, un fet que a la Meseta els hi sembla revolucionari, tanmateix, el segon govern den Baijet, que tenia majoria absoluta, va incorporar el representant d’ICV.
En anteriors mandats, veiem com els governs de coalició seguien, principalment, l’eix esquerra/dreta, sense oblidar que el govern del 2003-07 va incorporar un regidor d’Unió, l’amic Joaquim Millàn. Tanmateix, aquests governs, massa cops, han sorgit per anar en contra d’un altre, encara que fos la força més votada, cas del 2011, i han estat governs sense un clar pla de mandat, com el que ha presidit l’alcalde Forns en el seu primer Mandat, on cada partit s’ha preocupat només de la seva parcel·la. El nou pacte es fa en clau país, els liberals de CDC, els democratacristians d’Unió i els socialdemòcrates d’ERC, pacten un govern en minoria donant compliment al manifest de l’ANC signat abans de les eleccions. No oblidem que aquest manifest també el van signar la CUP, però no vol governar amb CiU, i el va signar NH, però ERC no els vol al govern.
A l’oposició trobem Sitgesen+, CUP, C’s, PP, NH i SGI, que difícilment es poden posar d’acord per tombar l’alcalde Forns i els socis d’ERC. Però coses més estranyes s’han vist.
Llegits el punts del pacte que han de conformar el Pla de Mandat, un té diversos dubtes. No es recupera la regidoria de Medi Ambient en un municipi amb dos terços del seu territori sent espai protegit, amb un àmbit marí protegit, amb greus problemes amb els residus, amb una proposta per estabilitzar la sorra de les platges embarrancada en els despatxos de Madrid des de fa deu anys, amb un Massís del Garraf gestionat quasi sense recursos per la Diputació, amb....... Algunes d’aquestes problemàtiques apareixen en el pacte de govern, però no es diu com s’entomaran i al voltant del nou regidor de Territori apareix la paraula sostenibilitat, ja fa uns anys hi va haver qui va confondre la sostenibilitat amb polítiques mediambientals.
Es parla d’incrementar els recursos en les polítiques socials, quan el que caldria és canviar-les i fer autèntica política social i no fer pràctiques assistencials que voregen la caritat.
Es parla de l’Escola Agnès, però quants anys fa que en parlem i només hem vist reunions, notícies i promeses, alguna licitació i poc més. L’espai continua igual, el carrer que calia moure continua igual i els barracots a la zona verda de Can Pei continuen igual.
I es parla de turisme, fa vint anys que visc a Sitges i sempre he escoltat la mateixa cançó: cal renovar el model turístic per un de més qualitat, més tranquil i respectuós, però no sento ha ningú dir com fer-ho i mentrestant fem la Gay-Pride o acceptem el descontrol del carrer Joan Tarrida.
Espero, desitjo, que aquest govern funcioni. Sitges no es pot permetre quatre anys més d’inactivitat i, tanmateix, vull que ERC ho faci be, ho vam fer en el 2003-07 en unes condicions molt diferents que les actuals on el moment del país passa per sobre de tot, encara que en altres municipis del voltant com Vilanova o Vilafranca no sembla que sigui el cas.
Si aquest és o no un bon pacte el temps ho dirà, de moment tenim un document d’intencions que no ens aporta cap gran novetat, clar que potser el pacte d’estabilitat a tres que es va gestar en el ja famós sopar del Subur, aportava alguna millora. El cert és que el pacte podia haver estat a tres bandes, Ciu-Sitgesen+-ERC. Pel que sembla, en aquest sopar, sota la tutela del tal Joan Olós, li haurem de demanar al seu company de redacció W.Cameron que ens faci cinc cèntims d’aquest personatge, es va arribar a un pacte d’estabilitat on CiU i ERC acceptaven les demandes de Sitgesen+. El que volia Sitgesen+ era controlar l’àrea de Turisme, posant al comunicador de la campanya com a gerent de l’Agència de Turisme, un coordinador per tal de col·locar a qui és possible que hagi de tornar a l’Ajuntament i la regidoria pel cap de llista. Però els regidors de Sitgesen+ no ho han acceptat, la coherència també existeix, torno a dir que no entenc com el cap de llista del PSC és un independentista declarat que creu en la honorabilitat de la política.
Be, el cert és que el possible pacte d’estabilitat a tres, s’ha convertit en un pacte sobiranista a dos. Ara espero, com es diu en el pacte, que l’alcalde Forns posarà en pràctica la sobirania i rectificarà el vot en contra de fa dos anys, serà que ara sí és independentista?
publicat a l'Eix Diari, bloc Pensaments