Ja estem envaïts per programes electorals, inclús alguns haurem participat en la seva elaboració, però no és aquest temps de prometre piscines, recintes firals o feina per tothom. Siguem realistes, els veïns i veïnes demanen seriositat, honestedat i transparència de veritat, no de boqueta, volen saber sous, dedicacions i feina present i futura que serveixi per resoldre els seus problemes, millorar la qualitat dels serveis que s’han de rebre i tenir un municipi presentable.
Tanquem un Mandat en el que molts municipis, per mor de la crisi i els forats econòmics provocats per les alegries anteriors, s’han vist abocats a una retallada generalitzada dels serveis, de la seva qualitat, i a una pujada de la pressió fiscal important, en molts casos excessiva, clar que les directrius del govern central, com no podia ser d’una altre forma, no han ajudat gens, si no que ho han agreujat. Els municipis estan mal finançats, com ho estan les autonomies, és paradoxal que només ben finançades ho estan les diputacions i, evidentment, l’administració de l’estat, que és la més allunyada del ciutadà i la que més recursos llença en un concepte antiquat, l’estat espanyol, capaç de gastar 300.000€ per mantenir els jardins d’una ambaixada i no pagar el 50% de la Llei de Dependència, o invertir en una xarxa ferroviària inútil, l’AVE, i no fer el corredor mediterrani o els accessos al Port de BCN, infraestructures que generen riquesa.
És un fet, que la crisi actual, de la que ens diuen que estem sortint, però tant lentament que a molts se’ns acabarà la paciència, ha posat, un mica, les coses en el seu lloc. La majoria de la població ja no es creu el missatge fàcil del venedor polític de torn, que promet llocs de treball a milers on no hi ha activitat econòmica. Que promet infraestructures on no calen o equipaments que no seran sostenibles i que no són necessaris. Que amaga no tenir projecte de futur de cap mena, que no és compromet en temes cabdals, a favor o en contra, com és el de la creació del nou país. Que no parla de fiscalitat, tant senzill com dir quin coeficient d’IBI vol aplicar, com estructurar la taxa d'escombraries o la de clavegueram. O si pensa tenir càrrecs de confiança i en quins llocs o si pensa confiar plenament en els treballadors municipals. O quin model organitzatiu vol implantar a l’ajuntament o no pensa canviar rés i que modernitzi un altre més endavant.
Criticar és fàcil i és el que veiem en moltes de les propostes que han estat a l’oposició o no tenen representació.
Però, aquests que critiquen tenen un projecte real? Estan mínimament informats de la realitat del ajuntament que volen governar? En general, no, i això els fa ser molt valents en la seva crítica i els fa plantejar propostes allunyades de les possibilitats i competències reals de cada ajuntament. Ho estem veient en aquestes candidatures populistes, que sembla que volen canviar el món sencer si aconsegueixen l’alcaldia, quan el ciutadà el que demana és pagar lo just i tenir un municipi net, on sigui agradable viure i on l’administració no esdevingui un problema si no un aliat per tal de viure millor.
