PERLES CONSTITUCIONALS

En uns moments, on sembla que només existeix una realitat, la constitucional, estaria bé que tots aquells que constantment ens reclamen el compliment i respecte de la llei, li fessin una lectura amb una mica de cura. El cert és, que quan es fa aquesta lectura, al menys jo he tingut aquesta sensació, es pot arribar a veure aquest document més com un reglament de funcionament del poder central i un conjunt de principis, alguns ja antiquats, a cops contradictoris i quasi sempre amb un principi clau, el del manteniment d’un sistema secular que ha de perviure amb independència del model jurídic de l’estat.

Constitucions catalanes de  1599

Al preàmbul de la Constitució es diu: “Proteger a todos los españoles y pueblos de españa en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones”. Serà per aquest principi que en Wert ens intenta imposar la seva llei? O, com és que es permeten els atacs constants al català a Les Illes, València o l’Aragó? I això que a l’article 3 es diu:”La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Dit això, podríem arribar a pensar que personatges com el Wert, en Bauzà o qualsevol del PP valencià estan incomplint la Constitució? I, tanmateix, quants recursos hi destina el Ministerio per la “protecció” del català? Jo no ho he estat capaç de trobar-ho.

A l'article 10, trobem algo tant interessant com això: "Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretararán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España". En la declaració de la ONU, es declara el dret a l'autodeterminació dels pobles i es diu que cap estat que ratifiqui la Declaració pot fer lleis contraries a la mateixa. Espanya la va ratifica el 1977.

A l'article 11, es diu que "ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad", es a dir, no ens poden fer fora, continuarem sent espanyols i per tant europeus de ple dret. 

A l'article 20 es reconeix el dret a "expresar y difundir los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción" que es suma a l'article 16 on "se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la ley". Suposo que en compliment d'aquests principis es va fer la Llei de partits o s'acaba de portar al Tribunal Constitucional la declaració de  sobirania del Parlament de Catalunya, per alguns el concepte democràcia sembla no existir quan es posa en dubte el model centralista que funciona des de Felip II.

A l'article 24, se'ns parla de que "todas las personas tienen derecho a obtener tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión", i que ha produït la llei de taxes del ministre Gallardon, si no que davant el cost de les taxes la majoria de la ciutadania renunci a acudir a la justícia i el temps ens dirà que pot representar això. 

A l'article 27 es va acordar que "todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza" i ara veiem com entenen els del PP aquest principi, que tothom ha de tenir la llibertat d'ensenyar només en castellà anant en contra del pacte col·lectiu que representa l'immersió lingüística.

En aquests moments s'està fent una llei per les administracions locals que sembla oblidar el que diu l'article 140, "la Constitución garantiza la autonomia de los municipios. Estos gozarán de personalidad jurídica plena. Su gobierno y administración corresponde a sus respectivos Ayuntamientos", hom es pot interpretar que en cap cas, l'estat és qui per dir als municipis les despeses que han de tenir. Cal afegir el que diu l'article 142, "las Haciendas locales deberán disponer de los medios suficientes para el desmpeño de las funciones que la ley atribuye a las Corporaciones respectivas y se nutrirán fundamentalmente de tributos propios y de participación en los del Estado y de las Comunidades Autónomas". Llegint això, hom pot arribar a creure que el primer que s'hauria de fer en moments de retallades és assegurar el finançament dels ens locals i anar pujant, que qui ha de fer les retallades és l'estat en les seves estructures. I, tanmateix, és important llegir el que es diu a l'article 156, on es diu que "las Comunidades Autónomas podrán actuar como delegados o colaboradores del Estado para la recaudación, la gestión y la liquidación de los recursos tributarios de aquél, de acuerdo con las leyes y los estatutos". Es a dir, tots aquells que han posat el crit al cel per l'agència tributària catalana, o no han llegit mai la Consticuión que tant defensen o actuen amb mala llet.

Un dels efectes de la crisi ha estat l’esclat dels desnonaments, molts d’ells fruit de la mala praxis d’un sistema financer abocat al negoci immobiliari i que s’ha aprofitat d’unes lleis antiquades o inexistents,  i d’uns governants més preocupats de preservar els privilegis de la cort que defensar els drets constitucionals de la ciutadania. En concret, en aplicar el que diu l’article 47: “todos los españoles tienen derecho a disfrutar  de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalias que genere la cción de los entes públicos”. Suposo, que en aplicació d’aquest principi, l’Aznar, el pitjor president de la democràcia, va fer aquella llei del sol que va donar barra lliure a poder edificar en qualsevol lloc, provocant greus problemes de manteniment a molts municipis, obrint la porta a la requalificació amb qualsevol excusa o a una llei urbanística com la del País Valencià que ha acabat anul·lada per la Comissió europea. I la participació en les plusvàlues,  arreu sembla haver estat interpretat com el dret a fer equipaments inútils o infraestructures impossibles de mantenir. Potser el problema és que els gestors de lo públic només pensen en com guanyar les eleccions?. Milers de famílies estan perdent els seus habitatges i la bombolla ha deixat uns tres milions d’habitatges buits. Serveixen  d’alguna cosa  els principis constitucionals?