Ja tenim pla de
rescat pels bancs, o crèdit, o ajut per jo què sé què. El fet és que la banca
espanyola, aquella de la salut de ferro, la que era la més sòlida del món, la que paga sous milionaris a gestors que tot arruïnen, rep uns diners, que haurà de tornar, per recapitalitzar-se, per tenir líquid per fer
negoci. i així poder tornar els diners que els bancs alemanys els hi han deixat per finançar als amiguets promotors que s'han fet rics i han provocat més de dos milions d'aturats. El cert és que una part important, parlen del 30%, d’aquesta banca, té
greus problemes financers. Per desgràcia, una de les entitats afectades és de
casa nostra, l’antiga Caixa Catalunya, que sota la presidència d'en Narcís Serra, un polític no un banquer, va caure en el mateix parany que
altres entitats: finançar alegrement promocions immobiliàries no massa
consistents i en cap cas per donar resposta a necessitats reals d'habitatge, finançar a promotors sense escrupols en la recerca de guanys ràpits, la coneguda bombolla immobiliària que va fer creure a tanta gent
que vivíem en un estat ple de rics, on qualsevol podia especular .Que va facilitar que l’Aznar, l'autèntic ideòleg de les desregulacions que estan portant a la misèria a tanta gent, poses els peus
a sobre les taules dels yankees. I que quan a petat ha fet doblar la taxa d’atur i a portat a
la desesperació a molta gent de casa
nostra sense tenir cap culpa.
Els neoliberals del
PP no saben que fer per no caure sota el control d’Europa, potser és que tenen
por que els hi diguin en quines infraestructures cal invertir i segurament no
són les que beneficien els seus interessos electorals i als interessos dels seus amics nou rics. Tanmateix, potser les
auditories que estan fent ens diran com s’han finançat els deliris del PP a
València, aquest diumenge vam poder veure un d’ells, el gran premi urbà de formula
1, serà perquè a Espanya no hi han circuits permanents, o a Madrid....
Tant de temps
obrint les notícies parlant de la prima de risc, de l’índex borsari, del cost
de les emissions de deute públic, han aconseguit, al meu entendre, generar un
marc de desconfiança que sumat al desprestigi de la política, han aconseguit
fer molt més gran l’aturament de la economia. Val a dir, que els que ara
governen a Catalunya i a Espanya, han estat uns anys dedicats a l’oposició
destructiva, aprofitant un mitjans de comunicació afins i uns governs que en el seu moment han trigat
massa en començar a tenir respostes.
Ara no val exigir
sacrificis a la població i no renunciar a continuar amb el seu projecte per
vertebrar l’estat centralista, que deixin de buscar responsables fora de
l’estructura central, el 70% del deute és de l’estat, les famoses duplicitats
són de l’estat que no ha reduït aquells ministeris que pràcticament ja no tenen
competències. És l’estat qui manté estructures obsoletes com el Senat, el TC,
Aena....El problema és que normalment els que governen a Madrid, desconeixen
què és una empresa, i no parlo d’una
multinacional, parlo del 90% de les empreses, amb menys de 50 treballadors, que
són les que mouen la economia. Desconeixen realment qui paga els impostos que
serveixen per mantenir l’estat del benestar que ens hem guanyat. Només coneixen
un tipus d’empresa, les de la llotja del Bernabeu, que són les que quan deixen
el càrrec els contracten amb sous estratosfèrics.
Esperem que el
control que ara exercirà Europa, retorni una mica de seny a aquest estat que
ens continua espoliant. Que els diners que ara arribaran als bancs obrin una
mica l’aixeta del crèdit a petites empreses, autònoms i particulars. Que faci
callar aquests prepotents neoliberals, que el que haurien de fer és complir el
seu programa i governar i deixar de tirar pilotes fora i reconèixer la seva
part de responsabilitat en l’esclat financer.
I, principalment, que retorni la confiança en el futur a tothom, la
majoria de la gent el que només demana és tranquil·litat i ara no en tenim,
volem poder tornar a fer petits plans de futur i la por a no tenir rés no ens
deixa, volem estar tranquils sabent que rebrem quan pertoqui allò que ens
pertany, volem continuar sent un país socialment just, on la defensa de l’estat
del benestar sigui la prioritat i es reconegui la feina de les petites i
mitjanes empreses i dels autònoms. Volem ser un país més d’Europa i que la
nostra solidaritat serveixi per ajudar a millorar i no per mantenir un estat
centralista que continua mantenint la mateixa filosofia des de Felip II.
Esperem que aquests diners serveixin per ajudar a recuperar confiança, somiar
és gratis.