Programa, programa, programa

 La proposta de les diferents candidatures que ens demanen el vot en unes eleccions, és el que coneixem com a programa electoral. En un principi, aquest programa és el conjunt d’accions, de conceptes, que haurien de motivar votar una o altre candidatura. Aquest programa, hauria de ser una mena de contracte de la candidatura amb la ciutadania. I els contractes s’han de respectar i cal donar-les compliment.

Soc dels que penso, que un programa no ha de ser una carta als reis plena de propostes per tenir content a tothom, si no que hauria de ser l’expressió del model de poble pel que es vol  treballar com a electes i per això es demana el vot.

Però la realitat és una altre. Massa sovint veiem com els programes són paper mullat. Massa sovint, escoltem candidats que no saben que hi posa en el programa que diuen defensar, i encara menys, saben que vol dir el que hi posa. I massa sovint, llegim programes plens de vaguetats que en el moment són els tòpics de moda o imposicions dels partits que res tenen a veure amb les necessitats del municipi.  

Per comprovar que, per segons qui, el programa és paper mullat, no cal anar gaire lluny. El programa d’ERC a Sitges de l’any 2015, deia en el seu apartat relacionat amb la transparència, punt 7.7.1: “Els nostres càrrecs electes no es presentaran a més de dues legislatures”.... la sra.Carbonell serà candidata per cinquè cop i com a cap de llista ho farà per quarta vegada. Molt coherent no ho sembla. Com no es coherent, després de vuit anys governant, fer reunions pels barris per conèixer les seves necessitats. Durant vuit anys no s’ha assabentat?  Serà que només surt del despatx per fer-se fotos o adular dirigents del partit?

Als electes cal exigir-les coherència, atès que la seva activitat repercuteix en les vides de tota la ciutadania, per be o per mal. Donar compliment als programes és un acte de coherència, és evident que en un govern de coalició tothom renuncia a punts del seu programa, però no al programa, si ho fan només és senyal que és la cadira el que volen. Qui diu fer política per tenir una cadira, no fa política, cobra un sou. És evident que els electes han de cobrar per la seva dedicació, i el millor que es pugui, atès la responsabilitat que tenen, que no és una altre que treballar per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, i, vull creure, que tothom vol el millor per tothom.

Cal que els i les candidates expliquin be la seva proposta, el seu programa. Cal que llegeixin, analitzin, contrastin i no vagin a cop d’argumentari. Cal que entenguin el que ens expliquen o millor que callin. El passat dilluns, al debat per parelles a la Sitgetana, organitzat per l’Eco, vam sentir parlar molt de sostenibilitat i va quedar clar que la majoria dels candidats i candidates que van parlar no tenen ni idea de que parlen, començant per l’actual alcaldessa, ni idea. Per cert, les bocanes dels ports, ens agradi que no, s’han de dragar i aquesta sorra és, en part, la que hauria d’abastir les nostres platges, ara minvades per la munió de ports que aturen el flux natural de la sorra.

Programa, programa, tothom els hauria de llegir, encara que sigui en diagonal. I qui més ho ha de fer són els i les candidates, ho fan?

publicat a l'Eix Diari, bloc Pensaments

 

13 són 13, Sitges ampli i plural

 

Ja les tenim, 13 i cap més, ni més ni menys. Els votants sitgetans tenen on escollir. Candidatures de tota mena, amb o sense ideologia i principis. Amb uns programes farcits de propostes, que, majoritàriament, si arriben a govern, no executaran. Amb llistes farcides de bona gent i bones intencions i alguns desitjos de preservar o aconseguir una cadira i, a ser possible, ben pagada. És el festival de cada quatre anys.

Alguns dels que es presenten, ara governen, i poden fer gala de la tasca de govern? Poc o gens. És el que passa quan no hi ha projecte real i els membres del govern actuen sense coordinació ni lideratge, sense ser un equip. I el desgovern, ho pateix la vila. Una vila que viu, principalment, del turisme i veu els seus carrers deixats, amb escàs manteniment, parets plenes de grafits i cartells, tot hi haver ordenances que ho prohibeixen; escocells buits, molts cops després d’haver talat arbres catalogats, Av. Del Vinyet o Av.Navarra en són exemple;  papereres sempre plenes, tot i pagar una fortuna per la neteja viària i la recollida de la brossa;  o platges sense sorra, tot hi que fa 20 anys que es treballa pels esculls submergits i que la llei de ports diu el que diu. Ens diran que si el covid, que si els tècnics, que si el llegat rebut, però la realitat és que bona part del govern ja va governar en l’anterior Mandat, començant per la mateixa alcaldessa. Han gestionat 250 milions d’euros durant aquests quatre anys i no sembla que de forma gaire eficient. I, com en el cas del grup de l’alcaldessa, han renunciat a la seva ideologia, a ser independentistes i d’esquerres. Fins hi tot, han pactat amb els del 155 per mantenir la cadira. Els principis d’un projecte polític desapareixen davant un bon sou. La mediocritat no té principis, com no és coherent. Quina coherència hi ha en aparèixer surfejant a TV3 a sobre la draga tot dient que ja hi ha sorra, com va fer l’actual alcaldessa en l’anterior Mandat, era regidora de platges, i en aquest Mandat, negar aquesta sorra atès que a algun soci de govern no li agrada, i als socis cal tenir-los contents, no fos cas que la cadira perilli.

Quan veig com el projecte, erc,  en el que vaig estar implicat durant 18 anys, salta pels aires per una colla de mediocres, no puc callar. M’han fet fora per no fer-ho, callar, per no fer el que als cacics del territori els hi interessava, col·locar titelles. I en el cas de Sitges, emprenya veure com els que parlen de transparència són responsables d’un web on no hi són les ordenances municipals, els decrets o altre informació que pot ser d’interès per saber que es fa a la casa gran. I quan els hi parlen del desgavell a la hisenda local, tot és culpa dels tècnics. Suposo que culpabilitzaran als tècnics dels fraccionaments indeguts, no oblidem que estan fent fora a tota una presidenta del Parlament amb aquesta excusa, denunciats en el darrer ple atès que el mateix interventor ho diu en els seus informes. Culpabilitzar altres és el que han fet amb un concurs de la brossa car i amb molt de retard i amb uns resultats dubtosos. O amb el desgavell del concurs de les guinguetes. I per no parlar de com s’han gestionat els  diversos romanents, on intervenció ha estat dient que el destí dels recursos no era el més adient. I podríem continuar, però que dir d’un govern que tracta a la oposició amb prepotència i poca educació, intentant amagar informació. Mediocritat.

Com deia, 13 candidatures. L’espanyolisme hi és molt ben representat. Un parell de propostes municipalistes i la mediocritat. I un parell de propostes interessants, que ara no governen. Dues propostes encapçalades per dones gens mediocres, independentista una, sobiranista l’altre, amb punts comuns de programa i amb grans diferencies, que difícilment es posarien d’acord, però quin gran favor li farien a Sitges si ho fessin.

Sitges necessita projecte, propostes per tirar endavant el Fantàstic, per tenir més habitatge públic, per tenir uns carrers cuidats, per tenir una comunitat energètica de veritat, per diversificar la proposta turística, per millorar la relació amb l’espai natural tant marítim com terrestre, per ser una societat del Segle XXI tot respectant les seves tradicions i que torni l’alegria i el dinamisme als carrers de la vila. I a Sitges no li calen volades de colom promocionades per especuladors que només serveixen per fer titulars i fotos de l’alcaldessa. Sitges necessita nivell, que ara no hi ha.

Ja sonen els tambors electorals

Les maquinàries de propaganda ja funcionen a ple rendiment, les xarxes ja bullen de missatges, la majoria, buits de contingut. Ara toca presentar candidats que parlin de tot per no dir res, no fos cas que qualsevol adversari, que tampoc té un projecte clar, aprofités alguna idea. Les cartes als reis, programes electorals, estan reben els segells per aparèixer a les nostres bústies, físiques o digitals. Però, hi haurà qui ens proposi autèntics propostes de futur?

A Sitges, a les propostes que es comencen a albirar, es parla de catorze possibles candidatures, de moment, poc de model i molt de foto i xerrameca. Només cal fer seguiment de l’alcaldessa, que vol renovar mandat. El gran èxit del seu mandat, ha estat l’impuls a l’habitatge públic, gràcies a la gran feina de la regidora Vigó, que no és del partit de l’alcaldessa, un impuls que ha de continuar i donar resposta a un dels greus problemes, l’habitatge. I la resta del govern de l’alcaldessa, que ha fet? Carrers amb imatge de deixadesa, concursos de les guinguetes amb problemes, platges sense sorra i ara l’alcaldessa ens parla d’obres, projectes de totxo, grans equipaments, el que sempre ha fet el psc i criticat erc, és el senyal de no tenir projecte de poble i només pensar en el dia passa any empeny.  És el que passa quan importa més tenir la cadira i el poder que defensar un model basat en uns principis, en un programa real i no en una carta als reis.

Sitges té un model de municipi clar, però li cal tenir un projecte de futur que faci retornar el dinamisme i l’alegria als seus carrers. La realitat d’avui voreja la tristor. Els possibles nous equipaments han de ser fruit d’una necessitat, no per recollir vots com ha començat a fer l’alcaldessa Carbonell. Però el principal equipament que cal tenir al dia, endreçat, és el mateix poble i ara tenim parets plenes de cartells i grafitis, massa punts negres amb la brossa, molts escocells buits, cablejat per totes les parets, per citar alguns exemples, i així portem des de fa massa temps. I, tanmateix, assistim a la lentitud en tirar endavant equipaments com el Casal de Castells, que fa anys que haurien de ser realitat o que ràpid s’apunta l’alcaldessa a projectes especulatius, Vallcarca, per fer-s’hi una foto amb un director general.

Calen idees, eficiència i compromís i sobren fotos i xerrameca. Ara tenim per endavant uns mesos de lo segon, l’alcaldessa  hi està abonada, ho ha fet durant tot el Mandat. Sitges mereix quelcom millor.

publicat a l'Eix Diari, blog Pensaments

Perdre les essències

L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat

És el que ens diu el diccionari.

Així podríem pensar que els principis bàsics, la base ideològica, d’un partit polític, és la seva essència, la seva identitat innata. El cert és que en els moments en que vivim, podem tenir la sensació, que la majoria de partits polítics, estan intentant diluir la seva essència per tal de no ser identificats amb un concepte clar i clàssic com pot ser el d’esquerra o dreta, socialdemòcrata o liberal, federalista o independentista, etc.

Ara veiem com la majoria dels partits polítics, s’afegeixen tots els “ismos”  que calguin per tal de guanyar vots, encara que això els hi representi aterrar en una perillosa ambigüitat o, fins hi tot, en la contradicció constant, i per no dir en la mentida i la manipulació. Tot ens indica, que sembla ser, que el que importa, és el poder i el conseqüent repartiment de cadires ben pagades. Per desgràcia, massa sovint, l’acció política dels partits no sembla orientada al principi bàsic de la política, a millorar la qualitat de vida de tota la ciutadania.

És possible que ens diguin, que s’actua així per tal de seguir tendències  i aplicar màrqueting en l’acció política. Però l’acció política no ha de seguir modes, ha de plantejar solucions pels problemes actuals i fer propostes de futur per una societat millor. I fer màrqueting en l’acció política, vol dir tenir un bon pla de comunicació per explicar el projecte, tenir clars els perfils dels candidats i informar, comunicar, amb honestedat.

I quina és la realitat, que fins hi tot el partit que se’ns presenta com a capdavanter  de la ètica, atès que combrega amb els principis republicans, en territoris com el Garraf, només sembla actuar pels interessos de quatre. Els interessa més una regidoria que els pugui portar a l’alcaldia, una direcció general molt ben pagada o algun càrrec al partit per fer el fatxendes.

Han perdut els principis, si és que algun cop els han tingut. I al no tenir principis, pensen que tot si val, fins hi tot la difamació i la mentida, i embruten a tot el col·lectiu que creu en aquests principis. Tenen el control i quan hi ha qui molesta, si cal, pressionen per que marxi o el fan fora després una bona campanya de mentides i difamacions.

Si volem ser un nou estat d’Europa, és evident que amb aquesta gent no ho farem, mai han treballat per aconseguir-ho. Només han treballat pel seu interès.

Aconseguir ser una República és una tasca col·lectiva on tothom  té una feina per fer. I, vull creure, que ho volem fer, per que tothom visqui millor, en una societat justa, amb principis, amb essència.

publicat a l'Eix Diari, febrer 2022

Hi ha ética?

Una persona amb actitud ètica en política, es podria entendre que és aquella que intenta actuar amb rectitud, tot seguint uns principis d’honestedat i transparència, on no tot s’hi val per aconseguir el fi desitjat

Quan es parla d’activitat política, s’hauria de parlar més sovint d’actituds ètiques, un dels principis bàsics del republicanisme, no perquè no existeixin, si no perquè massa sovint només veiem com tot el que es fa, és parlar del que diu qualsevol per anar en contra d’un adversari polític.

Molt possiblement, el problema és que hi ha massa personatges que es creuen polítics professionals o amb el dret de figurar, és a dir, gent que veu en la política un mitjà de subsistència i que per conservar o aconseguir un possible sou són capaços de tot, com inventar rumors, difamar, calumniar, fins hi tot trair companys de partit. Aquests personatges són la negació de la política i els hem d’escombrar.

S’equivoquen aquells que pensen que en política tot s’hi val, és normal que en aquests moments es parli de desafecció de la ciutadania amb l’activitat política, la imatge que se’n rep és el de la baralla, l’insult, la difamació, l’ús indegut dels diners públics. Massa mediocres, grimpadors, calumniadors, han arribat a l’activitat política, sort en tenim que en són pocs, però estan fent molt de mal.

L’activitat política ha de ser honesta i transparent, el seu benefici és el de la comunitat. És evident que aquells que hi dediquen el seu temps i esforços, s’han de guanyar la vida, però s’ha d’aconseguir que el fet de tenir carnet de partit, fer la rosca al líder o el que sigui que no representi treballar per millorar la societat, no hauria de ser motiu per cobrar de l’erari públic. Tanmateix, no ens calen polítics professionals, ens calen bons professionals, amb ètica i principis, disposats a dedicar-hi un temps, curt o llarg, a l’activitat política.

Les formes en política són molt importants, no pas per entabanar la ciutadania, sinó, per tenir un debat educat i respectuós entre les diverses opinions possibles. És important què es diu i com es diu, i que sigui veritat. És important donar compliment a les promeses i saber dir no quan cal. I és important no fer volar coloms per guanyar vots. Tenim la sort de viure en un país avançat, amb un alt nivell democràtic, econòmicament potent, ple de gent amb empenta, amb un alt nivell de justícia social. Un país amb identitat i cultura pròpia i reconeguda. No deixem que els mediocres, i els partits polítics, per desgracia, en van plens, els que fan ús de la difamació, de la calúmnia, de la mentida, per tal d’aconseguir els seus interessos particulars, sia per ser directora general, regidor o president comarcal, tinguin cap possibilitat d’actuar, si ho fan, tothom, excepte ells, sortirà perden. Al Garraf, ja hem vist com actuen, rebentant seccions locals i expulsant a qui molesta utilitzant difamacions i mentides com excusa, i es diuen republicans.

Catalunya és una gran nació, ha estat, és i serà feina de tothom aconseguir el que ens mereixem, ser un estat. Aquesta gent no treballa, per molt que facin veure que són independentistes, per aconseguir la República Catalana, les cadires són el seu objectiu. Perquè uns pocs no ens ho trenquin, cal dir no a la manca d’ètica i als mediocres.

publicat a l'Eix Diari, blog Pensaments

On són els principis?

Un dels mals que sembla envoltar l’activitat política, és la renúncia als principis ideològics bàsics inherents als diversos posicionaments

És possible que no sigui una renúncia, és possible que només sigui un total desconeixement dels principis que tenen i de què defensen les diverses propostes polítiques on, si no volem anar per lliure, ens podem integrar com a militants, associats, amics o qualsevol de les modalitats existents.

Aquests principis haurien de ser la base de les polítiques de present i de futur dels càrrecs electes i haurien de ser la guia d’actuació dels diversos partits o moviments polítics. Però la pràctica, la realitat, està molt allunyada del que hauria de ser. Fer política, no és ocupar una cadira com electe per només criticar l’adversari per fer un titular. No és posar pals a les rodes per tal que les propostes d’altres, encara que siguin adients, no tinguin èxit. No és fer joc brut per anar contra qui no pensa o actua com un voldria. Fer política és escoltar, analitzar i proposar, actuant sempre amb un principi bàsic, millorar la qualitat de vida de tothom.

Soc un utòpic, ho sé, atès que l’activitat política s’ha convertit en allò que no hauria de ser. Massa vegades veiem que fer política s’ha convertit en un joc d’interessos, brut, on només importa tenir el poder per assegurar la cadira, sia per un sou, sia per fer el fatxendes, sia per afavorir els interessos d’algun cacic o grup de pressió. Els qui actuen així, obliden que han estat votats per representar i defensar uns principis i un programa, sia com a càrrec electe o com a càrrec orgànic d’una entitat política. Els qui actuen així, acostumen a ser especialistes en donar copets a les esquenes dels que estant per damunt, en intrigar pels passadissos, en amagar informació i difondre falsedats i mai donar la cara. Pels nostres voltants en tenim uns quants.

Hi ha qui no només menteix als mitjans de comunicació, ho fa dins el partit, recolza difamacions si afavoreixen els seus interessos o dels amics cacics. És aquest un personatge de mirada molt curta, pocs coneixements i molta barra.

És evident, que per aquests personatges, els principis no existeixen. Per a ells la paraula ètica no té cap significat, respectar la dignitat d’altres no és important, prioritzar allò col·lectiu per damunt els interessos particulars és una quimera, la meritocràcia no existeix. Només són uns pocavergonyes que donen la pitjor imatge de l’activitat política, realment, no en fan de política i només posen pals a les rodes dels que fem política pensant en intentar aportar un gra de sorra que ajudi a millorar la qualitat de vida de tota la ciutadania.

publicat Eix Diari,blog Pensaments

La mediocritat dels cacics

Alguns d’aquests personatges, al Garraf, ja fa massa anys que no paren de remenar la cua intrigant contra qualsevol que els hi molesti

Un dels greus problemes que pateix, ja fa uns anys, l’activitat política, és el de la mediocritat d’una part important de les persones que s’hi dediquen a la mateixa. Hi ha qui ho fa com a modus vivendi, d’altres per interessos, diguem, mercantils, i hi ha qui ho fa per la necessitat de sentir-s’hi important. És evident, que el pensament de servei públic, de servei a la ciutadania, que hauria de ser el motor de tota activitat política, en aquests personatges, no existeix.

Aquests personatges, acostumen a fer molta feina de passadissos i quan hi ha qui pugui interferir en els seus interessos, no tenen cap escrúpol en mentir, difamar i manipular, fins hi tot, no tenen cap problema en vulnerar les normes i principis dels partits que diuen representar.

Alguns d’aquests personatges, al Garraf, ja fa massa anys que no paren de remenar la cua intrigant contra qualsevol que els hi molesti. Actuen com autèntics cacics. Som uns quants els que els hem patit. Ens han difamat en aquells entorns on hauríem d’haver trobat companys de projecte polític. Han mentit on calia, explicant un relat que justifiques les seves indignes accions. I ho han fet i ho fan, sempre aprofitant la mediocritat i la por dels que els envolten. Por a perdre la quota de poder aconseguida a l’acceptar el joc de les difamacions, mentides i manipulacions.

Aquests personatges, no acostumen a donar la cara, acostumen a utilitzar personatges tòxics de mena, com una que durant uns mesos va ser regidora, per tal de generar mala maror on veuen que no controlen. Són els que sempre adulen als caps i busquen el lloc més adient per fer-s’hi la foto amb ells i després les ensenyen als de sota i així donen a entendre que compten amb el recolzament dels de dalt.

Un d’aquests personatges, és president comarcal. Només cal mirar qui són alguns dels membres de la seva executiva, per saber com actua. Hi trobem la busca raons de Canyelles, el difamador de Sitges i la difamadora de Sant Pere de Ribes. Les joies de la corona juntes per riure les gràcies del president.

No ha tingut escrúpols en donar cobertura al boicot constant als que, durant anys, van fer funcionar la secció local de Canyelles, però no li reien les gràcies. Han amagat la seva feina, els van ignorar i mai els van recolzar, com tampoc ho va fer la presidenta regional. La busca raons ha estat el seu peó.

I que dir de com han actuat a Sant Pere de Ribes. En connivència amb un cacic, que va manar en el consistori, que juga a dues bandes, la doble militància està prohibida pel partit però el president comarcal no fa res. Aquest personatge sempre apareix quan la secció local creix i genera mala maror. S’han carregat la secció local, el grup municipal i, com va passar a Canyelles, militants que marxen. Així s’agraeixen els resultats històrics de les darreres eleccions municipals, o potser per això ha passat tot, al cacic local no li deurien agradar.

El president comarcal, no només no fa la seva feina, suposo que era més interessant utilitzar les taules públiques per fer coses privades amb la càrrec de confiança, nega informació a qui en té dret, menteix als mitjans de comunicació i difama davant els òrgans del partit. Una joia de personatge, sense principis ni educació, ni ètica. Un mediocre indigne de representar res.

publicat a l'Eix Diari, blog Pensaments